Sorprèn aquesta fal·lera de lluir títol universitari sense tenir-hi dret. Però entre aplicar el sentit comú sense disposar de títol universitari o lluir títol universitari sense tenir sentit comú, no hi ha color. El sentit comú ha d'anar sempre per davant del títol. A mesura que es van coneixent nous casos d'engany es van corregint a la baixa determinats currículums inflats. Allà on abans hi posava diplomat, llicenciat o doctor ara hi posa estudis de, sense més explicacions. L’últim cas conegut, el d’una exconsellera socialista del govern Maragall. A mi, la veritat, que tinguin un títol o no el tinguin ho considero secundari. Ep, posats a triar, millor que en tinguin, que com més ben preparats estiguin els nostres càrrecs públics millor ens anirà. Però si no tenen títol tampoc és cap drama.En canvi, consideraria molt important conèixer quines han sigut les experiències laborals en el sector privat dels polítics que ens governen. I d’això no se’n parla gairebé mai, segurament perquè en la majoria dels casos aquestes experiències prèvies són del tot inexistents. Em donaria més garanties saber que un determinat càrrec públic havia estat abans director general d’una empresa privada d’èxit que saber que va estudiar filologia catalana, amb tots els meus respectes pels filòlegs. Un títol sempre ajuda, això no ho nega ningú, però no és una vacuna que impedeixi fer disbarats. D’ineptes amb títol el món n’és ple.
El polític professional sovint comença la seva carrera a les joventuts del partit i/o sent regidor d’un petit ajuntament. Però llegint currículums de polítics que van començar la seva carrera als vint i pocs anys i que després no s’han mogut mai del sector públic, sempre obedients a les ordres de la cúpula del partit, s’entenen moltes coses. Fins i tot si disposen de títol universitari, aquests personatges acostumen a ser perillosos. I ho són perquè en molts casos desconeixen la realitat del país que gestionen, i quan tenen signatura al diari oficial mostren una tendència malaltissa a fer disbarats. Com, per exemple, el disbarat de construir uns llampants aeroports a Lleida (95 milions), Ciudad Real (500 milions) o Castelló (150 milions), sense cap perspectiva d’utilitat. Segurament els polítics que van decidir tirar endavant aquestes inversions disposaven d’un flamant títol universitari, però segur que no van aplicar el sentit comú.
6 comentaris:
a banda de si tenen títol o no, el que s'ha de tenir en compte és la facilitat d'enganyar... la poca vergonya que gasten... el primer senyal de la corrupció!
Saps que penso el mateix. Valoro més la feina ben feta a una empresa privada que una bona escalada a l'administració pública. Als anys setanta, em sorprenien els japonesos preguntant-me quan guanyava un "llicencat" a Espanya, perquè aquí no es veia aixì. Els Directors japonesos que tractava eren tots licenciats, però en art, literatura española o quaalsevol altra cosa que no tenia res que veure amb els negocis. El que valorava l'empresa era l'esforç fet per assolir el títol, la disciplina i la capacitat d'aprendre. El que convenia a l'empresa, ja li ensenyaria l'empresa. I, a cada idioma més, al nivell que fos, qui fos, obtenia una millora salarial. Quan lluny estem!
En aquestes coses de l'escalafó no hem canviat gaire d'ençà els hidalgos, el cas és que sembli que ... no pas que demostri que ...
País de dropos!
Afegir:
1.- l'ampliació de l'aeroport de Lleó per tal de tenir vol directe Lleó-Nova Iork: 80 milions d'euros per 95.189 pasatgers el 2009.
2.- l'aeroport d'Osca: 50 milions d'euros per a 6.228 passatgers el 2009.
Els presidents d'Aena que han impulsat aquestes obres són inspectors d'Hisenda (Manuel Azuaga y Encarnación Vivanco)
o com l'actual, Juan Ignacio Lema, "Ingeniero Superior Aeronáutico y Licenciado en Ciencias Económicas".
http://j.mp/juan-ignacio-lema
Els anteriors presidents han estat "reubicats" a diferents càrrecs polítics com ara la Expo Saragossa, caixes d'estalvi, etcètera.
En Manuel Azuaga, per exemple, gestionarà diners públics del FROB.
Ha estat aquesta cultura del malbaratament la que ens ha portat on estem; el keynesianisme salvatge que ens havia de fer avançar Alemanya en PIB i que ens ha deixat més pobres i més endeutats.
D'acord en gairebé tot, excepte en el darrer comentari. Malbaratament sí, beneficiats tots excepte els que paguen impostos. La quantitat de milions que no es paguen a hisenda (i que per tant no arriben a l'administració), el frau fiscal i la quantitat de promotors, especuladors i altre personal privat que es beneficia de privilegis és escandalós.
Kika,
Sí, també.
Ramon,
És ben cert, però pretendre que el nostre model s’acosti al japonès és una utopia.
Clidice,
Les aparences, tan importants en la nostra cultura!
Jordi,
Vaig posar només aquells tres exemples perquè són molt mediàtics i ara tothom en parla. Dissortadament el catàleg no s’acabaria mai.
Andreu,
Hi estic d’acord.
Publica un comentari a l'entrada