Equador va cap a Veneçuela

Bolívia, Cuba, Equador, Nicaragua, Veneçuela. Els règims populistes d’esquerres de l’Amèrica llatina sovint són notícia. El passat cap de setmana els equatorians estaven convocats a participar en un referèndum de cinc preguntes i una consulta popular de cinc preguntes més sobre diversos temes proposats pel president Correa. Unes propostes tan poc ortodoxes des d’un punt de vista democràtic com institucionalitzar la censura governamental en els mitjans de comunicació, impedir que la presó preventiva tingui un límit de temps establert per llei, discrecionalitat governamental en el nomenament de jutges o establir determinades limitacions als accionistes d’empreses financeres i de mitjans de comunicació. Amb l’objectiu no confessat, i això ho afegeixo jo, de poder-les nacionalitzar legalment si no fan bondat. Es tracta d’una sèrie de mesures d’inspiració chavista que en un país lliure ni es plantejarien, però que a Veneçuela ja s’estan aplicant amb mà de ferro des de fa temps.

Entremig de qüestions de tanta importància, s’ha votat també sobre la prohibició d’un final amb mort de l’animal en determinats espectacles (curses de braus), una mica per dissimular i tractar d’encarrilar el debat popular cap a toros sí, toros no, tal com també va passar no fa gaire a les nostres contrades. L’objectiu era que mentre es parlés sobre els toros, un tema sobre el que hi entén tothom, s’evités parlar sobre els assumptes realment importants sotmesos a votació. Segons dades governamentals facilitades diumenge i basades en un sondeig a peu d'urna, les deu preguntes han obtingut un vot a favor d’entre un mínim del 61 i un màxim del 64 per cent dels votants, una uniformitat que tenint en compte la quantitat i diversitat dels temes sotmesos a votació no deixa de sorprendre. No s’ha de descartar que al darrere de tanta uniformitat hi pugui haver hagut un recompte més o menys creatiu. De fet les forces opositores ja han dit que no es creuen aquests resultats.

El referèndum equatorià és una peça més del puzle dissenyat per cubans i veneçolans amb l’objectiu d’allunyar aquells països de la democràcia. I mentrestant des d’Europa ens ho mirem com si allà no passés res. Els nostres governants prefereixen discutir sobre el futur de països com Iemen, o enviar soldats a l’Irak a imposar la democràcia. Uns soldats, per cert, que sovint són equatorians. Uns soldats que al seu país no es guanyaven la vida i van haver d’emigrar a Espanya, un país que els va acabar enviant a una guerra llunyana a defensar un model democràtic que els governants del seu país d’origen s’estan carregant. Quin és el futur d’Equador? La resposta és Veneçuela.