Hem de creure en la justícia?

Divendres passat, amb la reacció enfurismada de certa premsa i de determinats polítics a la sentència del constitucional que permet que es puguin votar les llistes de Bilbu, es va demostrar un cop més que alguns no creuen en la justícia ni en la separació de poders. I no només no hi creuen sinó que encara hi ha una cosa pitjor: ni tan sols hi aspiren. Confesso que tot i estar d’acord amb aquesta sentència, en la justícia tampoc hi crec gaire. Intentaré explicar-ho. En primer lloc no es pot negar que patim una justícia molt polititzada, i això no és bo per la qualitat de la nostra democràcia. El sainet polític i judicial (en aquest país no se sap mai on acaba la política i on comença la justícia) a l’entorn de Bildu n’és un altre exemple prou significatiu. Judicialment parlant la setmana passada va ser grotesca. Els que dimarts deien molt enfadats que el suprem s’havia equivocat prohibint les llistes de Bildu, divendres estaven encantats de la vida amb la sentència del constitucional que la desautoritzava. I a la inversa. Hi ha una certa tendència a creure en la justícia només quan et beneficia.

Fa temps em vaig començar a qüestionar la separació de poders, vaig deixar de creure en la independència real dels poders executiu, legislatiu i judicial espanyols. Els fets han anat ratificant el meu escepticisme. Les tan criticades pressions dels polítics sobre els membres d’aquests tribunals són nefastes, però des d’un punt de vista pràctic tenen tot el sentit. Determinades sentències polítiques són bastant previsibles en funció de quins magistrats les jutgin. No s’ha d’oblidar que a aquests nivells els jutges són nomenats per quotes dels partits, i per això no és cap disbarat descriure els membres d’aquests tribunals com els jutges del PP i els jutges del PSOE. O si es volen mantenir una mica les formes, els jutges conservadors i els jutges progressistes, tot i que sobre aquestes adscripcions ideològiques automàtiques hi hauria molt a dir. Cóm es pot tenir confiança en un sistema judicial sense jutges independents?

Dèiem al principi que hi ha un sector de la nostra societat que no creu en la justícia ni en la separació de poders, i responent al títol d’aquest article jo tampoc hi crec gaire. La diferència és que alguns aspirem a una justícia veritablement independent dels poders polítics, mentre que la majoria dels polítics i dels mitjans de comunicació només semblen aspirar a una justícia controlada pels seus. Per entendre’ns, una justícia a la carta, una justícia al dictat. Aquesta és la diferència que separa una bona part de la nostra classe política de la ciutadania a la que en teoria pretén representar. Vist tot això no ens ha de sorprendre el divorci creixent que hi ha entre la nostra societat i la seva classe política.