La patacada socialista: el cas d’Igualada

Tal com vaig explicar en aquesta crònica, vaig conèixer a Marc Castells (CiU) l’any 2007, poc després de les anteriors eleccions municipals. Castells era el cap de l’oposició de l’ajuntament d’Igualada, i CiU tenia llavors 6 regidors d’un total de 21, en un consistori molt consolidat pel pacte electoral d’esquerres entre socialistes i ICV, que compartien la mateixa llista electoral i el govern de la ciutat. Un govern, per cert, que disposava del suport extern però imprescindible dels dos regidors del PP, fent-se un cop més realitat que la política hace extraños compañeros de cama. CiU i Esquerra eren a l’oposició. Han passat quatre anys i diumenge es van celebrar unes noves eleccions que ha guanyat Castells, amb 10 regidors. El triomf és mèrit seu i del seu equip, d’això no n’hi ha cap dubte. Però si som sincers hem d’admetre que CiU també ha guanyat per demèrit dels seus adversaris socialistes.

Per exemplificar l’abast de la contundent derrota del socialisme als ajuntaments catalans he posat l’exemple d’Igualada com n’hagués pogut posar molts d’altres. De ser pràcticament hegemònics en molts consistoris els socialistes han passat a ser perfectament prescindibles. La llista encapçalada per l’actual alcalde Aymamí ha passat dels 10 regidors de fa quatre anys als cinc obtinguts diumenge. La gent està molt enfadada amb els socialistes, no només pels desgavells dels set anys dels governs tripartits a Catalunya sinó també pels desgavells que a nivell de l’estat són responsabilitat dels governs encapçalats per Zapatero. El votant és perfectament conscient que una bona part de les retallades d’ara tenen molt a veure amb la mala gestió d’aquests governs socialistes, i per això s’ha votat com s’ha votat. Sovint a la contra, i de vegades castigant a qui no n’era un culpable directe. No es pot negar que hi ha hagut molt vot de càstig antisocialista.

Evidentment també hi deu haver hagut gent molesta amb la gestió estrictament municipal dels socialistes. A Igualada mateix en conec uns quants i els sobra raó, però intueixo que en altres ajuntaments els equips de governs socialistes sortints han patit una desfeta electoral encara que la seva gestió municipal no hagi estat precisament dolenta. Són els riscos de compartir determinades sigles polítiques, que encara que durant la campanya les mig amaguis com ha fet el candidat socialista d’Igualada (et miraves la seva propaganda i costava trobar de quin partit era Aymamí), al final tothom sap qui és qui, de qui depèn i a qui representa. Molts alcaldes socialistes han perdut el càrrec més per les sigles polítiques que suposadament els aixopluguen que per la seva estricta gestió municipal. Això, però, no treu cap mèrit a en Marc Castells i a l’inqüestionable triomf de CiU a la ciutat d’Igualada.