Ara fa vuitanta anys els resultats d’unes eleccions municipals van determinar l’adveniment de la Segona República a Espanya. Avui, jornada de reflexió, és oportú recordar que demà no es presenten a les eleccions molts dels polítics que aquests dies han fet campanya, com si fossin ells mateixos els que demà s’haguessin de sotmetre al vot popular. Demà ni Herrera, ni Mas, ni Puigcercós, ni Rajoy, ni Zapatero, ni..., cap d’ells es presenta a les eleccions. Demà no es decideix la composició d’un parlament que hagi de fer una nova llei fiscal, o modificar la llei d’estrangeria, o el codi penal, o la composició del Tribunal Constitucional. En definitiva, demà no es decideix cap dels grans temes d’àmbit nacional o estatal que han sorgit en els mítings electorals celebrats aquests dies a Catalunya.
Demà es decideix si s’han de tallar tres arbres per eixamplar la vorera d’un carrer del meu poble. Demà es decideix si el poliesportiu municipal obrirà els diumenges a la tarda. Demà es decideix la taxa municipal del cementiri. Demà es decideixen aquestes coses de més proximitat i, per tant, entenc que demà el vot ideològic es pot deixar una mica de banda. Demà toca votar les persones que ens sembli que gestionaran millor el nostre poble o ciutat durant els propers quatre anys. I pot molt ben ser que tu siguis simpatitzant d’un partit determinat i demà acabis votant la llista d’un altre partit o una d’independents, simplement perquè l’equip que presenten et doni més garanties de bona gestió local.
És precisament per aquesta particularitat, que només es dóna a les eleccions municipals, que trobo fora de lloc que després es digui que globalment les ha guanyat tal partit o tal altre. Demà el recompte de vots s’ha de fer a nivell estrictament municipal. I punt. Després les sumes que es facin dels diferents municipis poden ser interessants a nivell estadístic però, per allò que dèiem abans, políticament resulten poc rellevants. Extrapolar els resultats d’unes eleccions municipals no porta enlloc tot i que, com dèiem al principi, fruit precisament dels resultats d’unes eleccions municipals, un rei dels anys trenta del segle passat va haver de fugir per cames. Aquesta vegada, però, això no passarà. I és que el rei que tenen ara tampoc està com per córrer gaire, guanyi qui guanyi diumenge.
Demà es decideix si s’han de tallar tres arbres per eixamplar la vorera d’un carrer del meu poble. Demà es decideix si el poliesportiu municipal obrirà els diumenges a la tarda. Demà es decideix la taxa municipal del cementiri. Demà es decideixen aquestes coses de més proximitat i, per tant, entenc que demà el vot ideològic es pot deixar una mica de banda. Demà toca votar les persones que ens sembli que gestionaran millor el nostre poble o ciutat durant els propers quatre anys. I pot molt ben ser que tu siguis simpatitzant d’un partit determinat i demà acabis votant la llista d’un altre partit o una d’independents, simplement perquè l’equip que presenten et doni més garanties de bona gestió local.
És precisament per aquesta particularitat, que només es dóna a les eleccions municipals, que trobo fora de lloc que després es digui que globalment les ha guanyat tal partit o tal altre. Demà el recompte de vots s’ha de fer a nivell estrictament municipal. I punt. Després les sumes que es facin dels diferents municipis poden ser interessants a nivell estadístic però, per allò que dèiem abans, políticament resulten poc rellevants. Extrapolar els resultats d’unes eleccions municipals no porta enlloc tot i que, com dèiem al principi, fruit precisament dels resultats d’unes eleccions municipals, un rei dels anys trenta del segle passat va haver de fugir per cames. Aquesta vegada, però, això no passarà. I és que el rei que tenen ara tampoc està com per córrer gaire, guanyi qui guanyi diumenge.
2 comentaris:
Estic d'acord amb tu que no s'ha d'extrapolar però la realitat és que un tant per cent molt elevat de l'electorat es belluga per les marques mediàtiques més que per les marques blanques dels partits municipals.
L'altre diferència respecte del 1931 (m'ha agradat molt la teva anàlisi!) és que en aquells eleccions els líders polítics de cada partit si que es presentaven a les eleccions municipals com a regidors perquè no hi havia hagut altres eleccions abans a cap altre càrrec de les administracions públiques triades per sufragi. Això va fer que el resultat del 1931 si que tingués una lectura política clara i el rei (el primer encert polític que va tenir?) en fes la lectura corresponent i abdiqués.
Galderich,
Gràcies pel comentari. Aquell rei va sortir per cames però no va ser l’únic. El meu besavi, en aquella època alcalde monàrquic d’una ciutat mitjana de Catalunya, també va haver de sortir per cames de l’ajuntament.
Publica un comentari a l'entrada