.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimarts, 3 de maig de 2011

I ara, Bildu

Després de carregar-se Sortu ara toca fer el mateix amb Bildu, que és la catorzena coalició electoral de l’esquerra abertzale basca des de la fundació d’Herri Batasuna l’any 1978. Aquest detall ja ens indica que hi ha una part molt fidel de l’electorat d’esquerres basc que no renuncia a estar políticament representada a les institucions, tot i la persecució a la que són sotmeses les seves idees per part de la judicatura espanyola. Ho repeteixo per si no ha quedat prou clar: al marge dels delictes que ningú amb dos dits de front discuteix que s’han de perseguir, avui en dia a Espanya encara es persegueixen idees, tal com passava durant el franquisme. Resulta trist dir-ho però és així.

Segons diuen les enquestes, si s’acabés permetent que aquests votants abertzales poguessin tornar a participar en les eleccions d’Euskadi, PP i PSOE haurien de deixar de governar. D’aquí la seva obsessió malaltissa per prohibir-los, i per convèncer-nos que aquestes pràctiques excloents formen part del joc democràtic. Doncs no, no és així. Es comença prohibint un partit i es corre el risc que s’acabin prohibint tots... menys el partit governant. En conec més d’un, també entre els demòcrates de tota la vida, que estaria encantat si tornéssim al sistema de partit únic.

A Euskadi la situació és la que és, i de tant en tant convé recordar-ho. Cada cop que se celebren eleccions sense deixar-hi participar a una part de l’electorat, es fa trampa. Una trampa amb suport legal si es vol, però una trampa sempre és una trampa. I guanyar unes eleccions fent trampa és molt lamentable. I mentrestant, el problema de fons no desapareix sinó que només segueix enquistat. Agradi o no, hi ha un quinze per cent (o potser és l’onze, o el vint-i-dos) de votants bascos que, en no poder votar el partit que volen, s’han de quedar a casa. I per evitar confusions cal aclarir que aquí només es parla d’exclusions discrecionals de partits polítics democràtics. El terrorisme és una altra cosa, tot i que barrejar terrorisme i independentisme és una obsessió clàssica d'aquells que encara somnien amb l'Espanya una grande y libre.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Fa molta por veure com el somni democràtic s'està ensorrant de mala manera, i amb la complicitat de la població.

Anònim ha dit...

I PER TORNA EL NUMERET DEL SRO.BONO D'AQUEST MATI A LES CORTS,DEIXANT CLAR,CLARISIM QUE TANTO MONTA MONTA TANTO,PSOE QUE PP.I QUE VIUEN MILLOR GRAPAXANT SENSA MANIES LA SANG DELS MORTS.LA LLEI DE PARTITS ES LA CLAU DE VOLTA DE TOT PLEGAT,I LA VA SIGNAR TOT DEU.....
JUGANT AMB BCN.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice i Oliva,
Gràcies. Quan es parla de l’entorn dels terroristes, que per alguns és molt ampli, sovint no puc evitar pensar en els que amb aquestes mesures semblen interessats en allargar indefinidament aquell conflicte.