DSK

Fer públiques segons quines opinions té els seus riscos però també les seves compensacions. En aquest blog es fan comentaris de tota mena i també pronòstics, sovint agosarats. De vegades l’encerto i de vegades no. Però una cosa que no he fet mai és eliminar articles publicats anteriorment. La raó és ben simple: quan escric quelcom és perquè ho penso i, per tant, no hi veig cap motiu per eliminar opinions que, almenys en el moment de publicar-les, són les meves opinions. Evidentment, a la vista de noves dades després un sempre pot canviar de parer, només faltaria que no fos així.

Fa un mes i mig vaig escriure aquest petit comentari sobre Dominique Strauss-Kahn, quan la seva detenció per part de la policia novaiorquesa encara estava calenta i els diaris n’anaven plens. Vistos els darrers esdeveniments que s'han conegut sobre el cas, aquell comentari renova la seva vigència. Tot plegat ens porta a constatar que el món dóna moltes voltes, i sovint aquestes voltes es donen en un sentit poc previsible. De moment llegeixo que els socialistes francesos ja no descarten DSK com el seu candidat per a les properes eleccions presidencials de França. Com deia llavors, aquest és un tema periodísticament apassionant que caldrà seguir de prop.

La pregunta que ens podem fer ara és ben simple: on serà DSK l’any que ve, al palau de l’Elisi de Paris exercint de president de la República Francesa o tancat en una presó novaiorquesa com a condemnat per violació? S’admeten apostes. I dit això, deixeu-me dir que aquest personatge potser no és un violador però, deixant al marge les seves habilitats sexuals i financeres, que és un bandarra em penso que hi ha poca gent que ho dubti.