S’ha produït un gran rebombori mediàtic per l’entrevista de dotze minuts que Manel Fuentes (El matí de Catalunya Ràdio) va fer dimecres passat a Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. Les esquerres i, molt especialment, les esquerres més esquerranoses i dogmàtiques d’aquest país, han posat el crit al cel i han demanat la dimissió i/o el cessament immediat de Manel Fuentes com a conductor del programa. Són les mateixes esquerres que durant els darrers set anys ens han governat amb mà de ferro. Són les mateixes esquerres que, seguint les teories econòmiques del professor Navarro, ens han deixat el país com ens l’han deixat, i no estaven gens acostumades a que algú posés en qüestió les teories del seu guia espiritual, tot i que l’economista Xavier Sala i Martin ja havia fet públiques les seves abismals discrepàncies professionals amb Navarro. En aquest sentit, chapeau! ara per en Fuentes.
L’entrevista, però, té algun moment poc afortunat per part de l’entrevistador, i així ho va reconèixer ell mateix poca estona després, quan va demanar disculpes per antena, unes disculpes que va reiterar per escrit. I només començar el programa del dia següent –ahir dijous- en Fuentes va tornar a entonar el mea culpa per antena. Partint de la base que tothom es pot equivocar, també el periodista radiofònic més escoltat de Catalunya en la seva franja horària, penso que tres disculpes en menys de 24 hores són més que suficients, especialment si es complementen amb una invitació formal feta a l’entrevistat perquè vagi un dia amb més calma al programa i s’expliqui sense les urgències d’una curta entrevista telefònica.
Dit això, el professor Navarro va quedar ben retratat, tant en les formes com en el fons de la seva intervenció. En aquest sentit, un mitjà públic com és Catalunya Ràdio entenc que amb aquesta entrevista ha fet un bon servei al país. Navarro es queixava del to dur utilitzat per l’entrevistador, però cal no oblidar que va ser el propi Navarro qui va començar a escalfar l’ambient només començar l’entrevista, en respondre de forma clarament provocadora a la primera pregunta d’en Fuentes: faci una pregunta més interessant, si us plau. No cal dir que tenia tot el dret a dir-ho, però llavors havia d’acceptar que entrava en un joc perillós, ja que en Fuentes té una acreditada habilitat com a entrevistador que Navarro no té.
I ja per acabar, un curiós intercanvi de missatges d’ahir al vespre entre l’autor d’aquest blog i la Universitat Comunista dels Països Catalans. Jo tan sols pretenia saber si aquesta entitat podria tenir quelcom a veure amb la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya, generosament subvencionada pel tripartit, i de la que Vicenç Navarro n’és actualment el rector emèrit. Aquests són els missatges creuats:
18:24 * Quina relació té el professor Vicenç Navarro amb aquesta Universitat, si és que n’hi ha alguna? Miquel Saumell
18:26 * Gràcies per contactar amb nosaltres. Properament atendrem la teva petició. Atentament, Grup Promotor de la UCPC
20:47 * A que es deu aquesta pregunta?
22:35 * Moltes gràcies per la seva resposta, per cert sense firma, que ara hauré de interpretar, a risc d’equivocar-me. Encara existeix el secretisme leninista? Salutacions cordials, Miquel Saumell
I per avui deixem-ho aquí.
L’entrevista, però, té algun moment poc afortunat per part de l’entrevistador, i així ho va reconèixer ell mateix poca estona després, quan va demanar disculpes per antena, unes disculpes que va reiterar per escrit. I només començar el programa del dia següent –ahir dijous- en Fuentes va tornar a entonar el mea culpa per antena. Partint de la base que tothom es pot equivocar, també el periodista radiofònic més escoltat de Catalunya en la seva franja horària, penso que tres disculpes en menys de 24 hores són més que suficients, especialment si es complementen amb una invitació formal feta a l’entrevistat perquè vagi un dia amb més calma al programa i s’expliqui sense les urgències d’una curta entrevista telefònica.
Dit això, el professor Navarro va quedar ben retratat, tant en les formes com en el fons de la seva intervenció. En aquest sentit, un mitjà públic com és Catalunya Ràdio entenc que amb aquesta entrevista ha fet un bon servei al país. Navarro es queixava del to dur utilitzat per l’entrevistador, però cal no oblidar que va ser el propi Navarro qui va començar a escalfar l’ambient només començar l’entrevista, en respondre de forma clarament provocadora a la primera pregunta d’en Fuentes: faci una pregunta més interessant, si us plau. No cal dir que tenia tot el dret a dir-ho, però llavors havia d’acceptar que entrava en un joc perillós, ja que en Fuentes té una acreditada habilitat com a entrevistador que Navarro no té.
I ja per acabar, un curiós intercanvi de missatges d’ahir al vespre entre l’autor d’aquest blog i la Universitat Comunista dels Països Catalans. Jo tan sols pretenia saber si aquesta entitat podria tenir quelcom a veure amb la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya, generosament subvencionada pel tripartit, i de la que Vicenç Navarro n’és actualment el rector emèrit. Aquests són els missatges creuats:
18:24 * Quina relació té el professor Vicenç Navarro amb aquesta Universitat, si és que n’hi ha alguna? Miquel Saumell
18:26 * Gràcies per contactar amb nosaltres. Properament atendrem la teva petició. Atentament, Grup Promotor de la UCPC
20:47 * A que es deu aquesta pregunta?
22:35 * Moltes gràcies per la seva resposta, per cert sense firma, que ara hauré de interpretar, a risc d’equivocar-me. Encara existeix el secretisme leninista? Salutacions cordials, Miquel Saumell
I per avui deixem-ho aquí.
8 comentaris:
En semblen molt oportunes les disculpes del Fuentes, i l'entrevista molt bona i per deixar en evidència evident, però, ho sento, les formes del Sr. Fuentes sovint no m'agraden, va 'd'enfant terrible' (es diu així?). M'he passat al RAC1 fins que deixi d'oïr la radio, que també serà aviat. Per mi, no val la pena perdre-hi el temps. Ara et deixaré tranquil uns dies, però et vigilaré.
El problema de l'entrevista fou que Fuentes va voler desmuntar arguments d'un expert sense tenir més eina que la seva pròpia ideologia. Això un entrevistador no pot fer-ho. A mi, Fuentes, em va decebre molt.
"Són les mateixes esquerres que durant els darrers set anys ens han governat amb mà de ferro".
El comentari, Miquel, no el pot subscriure ningú que estigui net i polit de vestimentes ideològiques. "Amb mà de ferro"? O tothom governa "amb mà de ferro, en una democràcia, o no hi governa ningú. El comentari no el trobo desafortunat, el trobo senzillament no creïble.
Com a periodista, el col.lega Fuentes em sembla un poca cosa des del primer dia que va començar a presentar aquest programa de Cat Ràdio. Ara fa temps que no l#escolto, visc fora, com saps, i no en tinc l'hàbit, però tampoc no ho faria: és insuportable. Fuentes és un dels exemples d'allò que el nostre petit país té de dolent: té massa gent mediocre amb un ego que no se l'acaba. Amb tipus com ell, realment, som provincians.
Ramon, Gerard, Ferran,
Faig una resposta conjunta, que si no m’hauria d’anar repetint en les respostes individuals.
1/ Ja he escrit anteriorment que Fuentes, com a periodista, no és sant de la meva devoció. Sempre l’he vist massa "pro tripartit", i sovint poc rigorós. Ara potser intenta esmenar-se i reescriure la seva biografia professional. Dit això i al marge d’un tema puntual pel que ja s’ha tridisculpat, dimecres va estar força bé, segurament pel factor sorpresa que ningú s’esperava, i menys en Navarro, que tampoc està gens acostumat a que li portin la contrària. Però en Basté de RAC1 tampoc m’agrada, potser és que sóc massa exigent. De fet, només poso la ràdio quan vaig en cotxe, i vaig fent zàping per TOTES les emissores buscant temes interessants.
2/ Entenc perfectament que tu, Gerard, com a membre d'ICV, dimecres et sentissis decebut amb en Fuentes, que fins fa quatre dies us tractava amb guant de seda. Però tal com jo ho veig, el que dius de "no tenir més eina que la seva pròpia ideologia" és precisament el cas de Navarro, no el de Fuentes, que ideològicament encara no sé de quin peu calça tot i que segueixo pensant que el seu vot és clarament d’esquerres.
3/ Admeto que l’expressió “amb mà de ferro” potser no ha estat massa encertada. El que intentava explicar és que tot i haver perdut les eleccions, durant aquests set anys semblava que els governs tripartits les haguessin guanyat per majoria absoluta. Massa supèrbia i massa prepotència, especialment per part dels consellers d’Esquerra i els d’Iniciativa. Que estem perdent la memòria? Ara els tocarà fer una llarga penitència, que intueixo no serà inferior als vuit anys.
Un bon cap de setmana a tots tres, i si voleu celebrar la Diada no cal que aneu a Badalona; allà no la celebren.
Sembla que al senyor Saumell li passa com a en Fuentes, que no li agraden les crítiques. Cal saber encaixar-les i no tirar a tort i a dret a les primeres de canvi. No és un problema de dretes o esquerres, és un problemade tarannà personal, i aquest no sap d'ideologíes.
Passi-ho bé.
Joan Carles,
Molt agraït pel teu comentari. Tens raó, no m’agraden les crítiques, m’entusiasmen! T’ho creguis o no estic encantat de la vida amb les aportacions dels meus lectors. I posats a triar prefereixo les aportacions crítiques, que m’ajuden a millorar un blog que va néixer fa quatre anys mig en broma i ara està a punt d’arribar als mil apunts. Poca broma!
El radar se os ha llenado de caspa !! Hi ha interferències.
Eduard,
Gràcies però ho sento, no ho "pillo", no veig per on vas.
Publica un comentari a l'entrada