Alguaire, confluència de despropòsits

Foto El País

Alguaire és un poblet del Segrià que es va fer famós quan en el seu terme municipal la Generalitat de Catalunya hi va construir un aeroport sense una demanda de mercat que justifiqués aquella inversió. Poca broma, estem parlant d’una obra que ens va costar uns cent milions d’euros, i evidentment aquí s’hi han d’afegir els costos de manteniment. Quan parlem d’aeroports fantasmes no cal allunyar-nos massa, no cal anar al aeropuerto del abuelo de Castelló o al de Ciudad Real. Aquí també en sabem de fer bajanades. Alguaire és la quota catalana dels aeroports sense vols -o, per ser més exactes, pràcticament sense vols- que tant sovintegen per l’estat espanyol.

Ara aquest poblet ha tornat a sortir als mitjans per motius similars als de l’aeroport fantasma, i amb aquest nou episodi Alguaire s’ha convertit amb tot mereixement en una confluència de despropòsits pressupostaris. Allà s’hi acaba d’inaugurar una flamant autopista, la A-14, que surt del mig del no res i no porta enlloc. Són 7 quilometres d’autopista de quatre carrils que han costat 37,6 milions d’euros. En aquest cas el responsable polític del despropòsit és el Ministerio de Fomento d’Espanya, però tots sabem que tant els diners de l’aeroport sense vols com els de l’autopista que no porta enlloc han sortit de la mateixa butxaca: la nostra.

Cóm ho veuen tot això des de fora? El president espanyol Rajoy era diumenge a Chicago passant comptes amb la presidenta europea de facto Angela Merkel, i suposo que devia tenir les seves dificultats per explicar-li aquesta manera tan peculiar que tenim els espanyols i els catalans de llençar els diners públics que tan escassegen per a altres temes socialment molt més prioritaris. El descrèdit internacional d’Espanya és d’aurora boreal, i segueix creixent. I després encara ens sorprèn que les autoritats comunitàries europees no es fiïn ni del Banco de España i ens enviïn els seus propis inspectors per intentar esbrinar la nostra realitat econòmica. Pinten bastos!