Societat Civil Catalana

Començaré amb una obvietat: formo part de la societat civil catalana. Per una banda perquè sóc català (bàsicament perquè visc a Catalunya i ho vull ser, deixant de banda que, en el meu cas, també hi he nascut) i, per l’altra, perquè com que no sóc militar, sóc un civil. Al meu entendre tots els catalans menys els militars formen part de la societat civil catalana. Tots vol dir tots, els demòcrates i els que no se’n senten gaire o gens, els que passen olímpicament de la política, els federalistes, els independentistes i els que no en són, els joves i els que ja han deixat de ser-ho, els que tenen estudis i els analfabets funcionals. Tots formem part de la societat civil catalana.

Ara ha sorgit un grup de gent que ha fundat una associació que han decidit anomenar Societat Civil Catalana, en aquest cas escrit amb majúscules. Com que no els vull fer propaganda no us facilitaré la feina donant-vos l’enllaç del seu manifest fundacional en el que gosen parlar en nom de “tots” els catalans, però els seus promotors i els seus historials els trobareu sense dificultat si busqueu una mica per la xarxa. Entre els seus simpatitzants hi ha gent de tota mena, des del màxim dirigent de la xenòfoba i racista Plataforma per Catalunya fins a socialistes, populares i ciudadanos, passant pel president del Círculo Ecuestre i altres personatges curiosos de la molt diversa societat civil catalana.

Reivindiquen que volen seguir sent espanyols però, en comptes de fer propaganda a favor del no a una Catalunya independent, ho fan d’una manera bastant peculiar, exigint que no se’ns permeti el vot. L’argument és aquell tan conegut que diu que a mi no m’agrada decidir, prefereixo que decideixi un altre per mi i, per tant, com que a mi no m’agrada decidir tampoc vull que tu puguis decidir. Vindria a ser com una ANC però a la inversa. En fi, totes aquestes associacions tenen data de caducitat: s’extingiran a partir del moment que els catalans, tots els catalans, puguem decidir el nostre futur a les urnes.