.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 3 d’octubre del 2016

Han guanyat els colpistes

Divendres passat, comentant el cop d’estat del carrer Ferraz de Madrid, acabava el meu comentari dient que és “... un episodi molt lamentable que encara està per veure quines conseqüències pràctiques tindrà per uns i altres”.

Doncs bé, ara ja sabem quina ha estat la primera conseqüència: Sánchez ja no hi és, li han tallat el cap, l’han fet plegar de manera matussera i poc democràtica, i és que els colpistes ni tan sols van permetre que el vot fos secret, amb urna i papereta, com demanaven molts dels assistents al politburó.

Perquè el vot sigui lliure i no condicionat a res ni a ningú el vot ha de ser secret només que ho demani una persona, i aquesta vegada ho van demanar gairebé la meitat dels votants. Però la facció colpista no va permetre que una votació de tanta transcendència es fes de manera lliure i secreta, un detall no menor de com poden anar les coses a partir d’ara.

Amb el vot a la vista de tothom, els líders del sector colpista van poder controlar cadascun dels seus afins, no fos cas que algú s’extraviés del camí marcat. A can PSOE sembla mantenir plena vigència aquella frase d’Alfonso Guerra, àlies mienmano: quien se mueva no sale en la foto.

Però els militants, simpatitzants i votants d'un partit no perdonen les frivolitats i errors dels seus líders, i el PSOE n'ha comès tants que tardarà anys a recuperar-se.

4 comentaris:

aquittania ha dit...

Bon dia. Totalment d'acord amb l'article, sembla que Sánchez si ho tenia lligat però no va comptar amb el vot obert. És la política. Però ara vé la segona part, el xou el tindrem ara dins el PSC. Parlon diu no a Rajoy i Ros que no cal precipitar-se. És la política: donar carnassa al ciutadà per tal que no s'avorreixi.

Com sempre, cordialment,

Miquel Saumell ha dit...

Sílvia,
Des del meu escepticisme gens dissimulat coincideixo totalment amb la teva última frase. Però crec que no tindrem cap xou a la franquícia socialista catalana. Ros s'ha tornat més unionista que la mitjana del PP, i diria que té un futur polític poc brillant. Parlón, en algun moment, havia semblat que estava a favor del referèndum, però aquests últims dies ja ha deixat clar que la seva idea de referèndum sobre l'encaix federal de Catalunya no té res a veure amb la meva: pregunta curta i clara (independència sí o no), resultat vinculant, i guanya qui treu el 50%+1 dels vots emesos. Dit això, també tinc molt clar que aquesta idea de referèndum mai s'autoritzarà des d'Espanya, governi qui governi.

Unknown ha dit...

Parlon està sota la fèrula de Susana. Es veu que són amigues. Hauria estat bé un partit socialista català que recolzés, si més no, el dret a decidir però Parlon, que com bé dius, va semblar vendre durant un temps certa flexibilitat en aquest aspecte, ja ha retrocedit de ple.
Tot i així el partit s'hauria de dividir públicament perquè hi ha gent que és d'esquerres de veritat i necessita un partit socialista jove i, susceptible de ser corromput, però, en principi, net.
M'agrada l'anàlisi tan clar que fas.

Miquel Saumell ha dit...

Glòria,
Doncs m'agrada que t'agradi ;-)