.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 16 de juliol del 2009

Finançament de Catalunya (1)

Diumenge passat s’anunciava que finalment els governs espanyol i català havien arribat a un acord sobre el finançament de Catalunya, tot i que els detalls concrets (euros concrets) ens deien que encara no es podien fer públics (?).

Es parla i s’insisteix molt sobre la importància del nou model, que uns diuen que és bo i els altres asseguren que no. A veure si parlem clar, com a models bons a la Península Ibérica en tenim tres: el portuguès, el basc i el navarrès, i la resta són trons. Dir que el nou model és bo és com aquell a qui li han robat la cartera (model antic) i després els mossos l’han recuperat (model nou) però sense els dos-cents euros que hi portava. És a dir, si el que ens volen dir és que el nou model és millor que l’anterior, des del meu escepticisme jo els responc que només faltaria que no ho fos. Sempre és millor recuperar la cartera, encara que sigui sense els diners que hi portaves quan te la van robar.

Es parla també de les xifres però com que cadascú diu les seves... unes i altres no coincideixen. El govern espanyol parla d’un total de 11.000.000.000 euros de suplement, i deixa que cada región faci els seus propis càlculs territorials. No han perdut el temps, ja ho han fet. Però com era d’esperar, la suma supera amb escreix la xifra d’onze mil milions facilitada pel govern espanyol. Qui enreda a qui?

No en tinc cap dubte, una vegada més ens enreden tots. I és que no és cert que s’hagi arribat a un acord, només hi ha una proposta en ferm de la casa central, una proposta suficientment ambigua que permet fer totes les lectures que convingui. Hi ha també l’ordre de la casa central a la sucursal catalana, en el sentit que ara toca donar-hi l’ok. I dit i fet, ja tenen l’ok. Però això no vol dir que ja tinguem un nou model de finançament. Ara comença un llarg procés que anant bé no s’acabarà fins a final d’any.

Com que tota aquesta història del finançament de Catalunya està tan contaminada per les continuades mentides i manipulacions interessades d’uns i altres, els partits polítics que ens volen vendre la moto deuen haver pensat que tampoc vindrà d’una més. La millor prova en són les presentacions públiques que fan aquests dies uns i altres del suposat acord.

Veure al senyor Puigcercós, president d’Esquerra, el partit escolanet del PSC, que a la vegada és l’escolanet del PSOE, parlant des del faristol del seu partit al darrere d’un cartell que deia 3.855 milions, em sembla una combinació a parts iguals de demagògia, ignorància i irresponsabilitat. Ells d’això en deuen dir marcar paquet i es queden tan amples, però segur que no són capaços d’explicar-nos d’on surten aquests milions. Esquerra necessita com el pa que menja una llarga travessia del desert.

Demà parlarem de les diferents reaccions dels partits polítics. Per dignitat no parlarem, però, de la gens sorprenent reacció entusiasta de la Cambra de Comerç. El seu president, el senyor Valls, diu estar encantat amb aquest pacte que encara no és pacte. Quan veig que aquests organismes oficials tipus cambres també ens els intenten incloure en el paquet anomenat societat civil no puc evitar que se m’escapi el riure, i aquest és un tema massa seriós com per barrejar las churras con las merinas, o la societat civil amb les cambres de comerç. Ells ho proven i si passa, passa. Cal potser recordar que les cambres de comerç només serveixen per cobrar, això sí, legalment, una mena d’impost revolucionari obligatori per a les empreses anomenat quota cameral a canvi de res?

No dèiem l’altre dia que en temps de crisi s’ha d’estalviar? Doncs aquí proposo una altra idea: suprimir per decret les cambres de comerç. Us asseguro que només ho notarien els seus funcionaris, que naturalment s’haurien de reciclar. Bé, les empreses també ho notarien però en sentit invers, en sentit positiu.

(Continua aquí)

9 comentaris:

Clidice ha dit...

Vaig quedar de pasta de full quan vaig veure sindicat si empresaris escenificant un esperpent de "que bonic el nou finançament". I l'oposició el seu, també, que Déu n'hi do. Arriba un punt que es fa molt difícil trobar motius per seguir la política, imagino que és el que persegueixen aquesta colla. I callo, perquè a partir d'aquí comença el llenguatge políticament correcte.

Unknown ha dit...

A 4 anys vista és impossible fer càlcul. Tot dependrà del que recaptem i hi ha tantes variables que afecten, que resulta complicat dir si vindran 3.000, 3.800 o 5.000. Si no sortim de la crisi serà una misèria. El govern espanyol fa bé de no enganxar-se els dits amb xifres que no depenen d'ells. Clar que és fàcil distribuir quelcom que no depèn de tu.
Per cert, t'oblides de la reacció de la patronal, que també ha estat entusiasta i no és sospitosa de fer seguidisme.
Efectivament, segur que no és la millor solució (la millor seria, com a mínim, el concert), però mentrestant, em sembla que les reaccions que està tenint a la resta de l'estat demostra que s'ha tret bastant. Reitero, amb aquestes regles del joc és el que hi ha.
Com a mínim s'ha aconseguit revisar allò que al 2001 el senyor Mas va signar sense data de caducitat i la reacció general va ser d'entusiasme (tot i que no hi havia cap revisió per motius de creixement demogràfic).
Parlant de diferències d'entuasiasme, em sembla que el conseller Castells ha demostrat en la seva trajectòria acadèmica una solvència en aquest tema. Ens pot donar classes anys i anys a tu i a mí. Com a polític també els ha tingut quadrats... tant que el president Montilla ha hagut d'aguantar pressions des de Madrid per la intransigència en determinats moments de la negociació.
I ara parlem de política de partits... aquí tots els partits han fet un paper lamentable, de tacticisme total. Lícit, però egoïsta a més no poder.

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Cada dia veig més clar que t'haurien de donar una columna fixa a algun diari :)

Miquel Saumell ha dit...

Doncs mira, Clidice, cap problema, ja segueixo jo. Quan vegis aquestes alabances que tant criden l'atenció t'has de preguntar: i a aquests, qui els hi paga la festa? D'on es financen? Amb la resposta a aquestes preguntes entendràs més bé la seva reacció.

Efectivament, Andreu, tots els càlculs estan basats en una determinada evolució, al meu entendre poc realista, de l’economia. Però ja pots suposar que m’agradaria molt estar equivocat.
Sobre la posició de la patronal et dono tota la raó, reaccions estranyes com aquesta em van portar fa temps a tocar de peus a terra i donar-me de baixa com a soci individual de la patronal Foment (Fomento del Trabajo Nacional). Llàstima que l'adscripció a les cambres de comerç encara sigui obligatòria per a tota mena de negocis!
Sobre els pecats del senyor Mas... ja n'hem parlat altres vegades. Aquí sempre tenim la tendència fàcil a culpar als que hi havia abans, i això que els que hi ha ara porten ja sis anys instal•lats a la plaça de Sant Jaume. De totes maneres, per fer una comparació ben feta entre el nou model i el d'abans ens haurem d'esperar, com a mínim, tres anys. De moment, el nou model és poca cosa més que fum. Un fum que si tu vols potser fa bona olor, però fum. I amb fum no es paguen els mestres, ni els metges, ni els mossos; per això es necessiten euros.
I ja per acabar, jo tinc molt bon concepte del conseller Castells. Et diré més, és un dels pocs consellers que salvaria d'aquest govern. Sobre aquestes pressions que dius que ha rebut el president ho sento, ara mateix no tinc fil directe amb la plaça de Sant Jaume. Però encara que hagi estat així, entenc que això no és motiu suficient per donar llum verda al nou model.

Clara, ja pots suposar que estic obert a escoltar ofertes serioses en aquest sentit, i amb la crisi que hi ha m’aniria molt be complementar els meus ingressos. De vegades somio que em passa el mateix que a Leopoldo Abadia, que d’un petit blog ha passat a fer-se famós arreu i guanyar més pasta ara que abans de jubilar-se com a professor del Iese. Somiar és gratis.

Clidice ha dit...

em sap greu decebre't Miquel, però hauries de fer vídeos i ser molt "campechano" i "dicharachero", que no dubto que ho siguis, però no et veig tan exhibicionista :) Amb tots els meus respectes pel senyor Abadia eeeee :D

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Ostres, Miquel, això d'en Leopoldo Abadia és molt fort! Ara fins i tot presenta anuncis de Repsol! A mi, la veritat, això de la crisi ninja no m'ha acabat de convèncer...
Ja en parlarem un altre dia d'això dels diaris.

Marc D ha dit...

Discutir sobre si el finançament es bo o dolent em sembla una pèrdua de temps, sabent del cert que a l'hora de la veritat ens acabarant donant el que els doni la gana independentment del que digui el pacte.

Què us fa pensar que després de passar-se pel forro totes les lleis que han volgut en matèria de finançament, ara compliran amb aquesta?

El finançament REAL, és a dir, els diners que ens arribaran al final seran, com sempre, una misèria. Digui el que digui l'estatut, digui el que digui el pacte, digui el que digui el senyor zapatero i diguin el que diguin tota aquesta escòria política catalana.

Anònim ha dit...

DONCS TENS RAO,SOC DE LAS QUE CRIDAN.POTSER SI TOTS "BRAMESIM" QUAN CAL,LAS MARIA BADIA.ELS ICETA...DE TORN,NO "XULEARIAN" AMB TANTA IMPUNITAT.RECORDES LAS TROMPETES DE JERICO?.
JUGANT AMB BCN.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Estic disposat a aprendre tot això que dius i més, tot i que jo intentaria mantenir un estil propi.

Clara,
Doncs jo trobo que allò de la "crisi ninja" estava molt ben explicat i, el que és més important, d'una manera molt planera perquè ho entengués tothom.

Marc D,
Com deia en Cruyff, "esta es otra". És precisament per això que dic que com a sistema ideal no n'hi ha d'altre que el portuguès. És a dir, passar comptes directament amb Brussel·les saltant-se el peatge de Madrid.

Oliva (Jugant amb Bcn),
Crida tant com vulguis, no te n'estiguis. Si és necessari ja abaixarem el volum.