Aprofitant la celebració a la ciutat d’Igualada del ja tradicional European Balloon Festival dissabte passat em van convidar a fer un vol en globus aerostàtic. Es tracta de quelcom que, si no s’ha fet mai, sempre recomano. És una cosa diferent, res semblant a volar en avió o en helicòpter, o a tirar-se en paracaigudes (això només ho intueixo doncs no ho he fet mai). A mi també em resultava difícil imaginar-me aquesta experiència abans d’haver-ho experimentat per primera vegada ja fa uns anys.
L’invent consisteix en viatjar dintre del vent i, per tant, per més vent que faci, quan viatges horitzontalment aquest mai el notes (al pujar i baixar sí, pots notar una mica el vent). A la cistella d’un globus aerostàtic es pot viatjar tranquil·lament a, per exemple, vuitanta quilometres per hora en complet silenci, i mantenir un llumí encès sense cap risc de que s’apagui, o llegir un diari sense que les pàgines et corrin soles. Per més vent que faci tu ets dintre d’aquest vent i, per tant, no el notes.
Per pilotar un globus aerostàtic és necessita una llicència. El pilot tan sols té la possibilitat de fer-lo pujar escalfant l’aire mitjançant un cremador de gas propà que, quan està encès, és l’únic moment de soroll del viatge. O de fer-lo baixar deixant anar aire per unes obertures que també es dominen des de la cistella. Per tant, l’única manera que té el pilot de canviar de direcció és buscant els diversos vents que, tant en velocitat com en direcció, es troben a diferents altituds.
Jo ja havia volat en globus fa uns anys però l’experiència és tan enriquidora que no vaig dubtar gens en repetir-la, i en aquest cas amb l’important valor afegit de volar rodejat de dotzenes d’altres globus concentrats a Igualada en ocasió de l’European Balloon Festival. Tot un espectacle!
No és casualitat que la concentració de globus d’aquests dies i altres esdeveniments importants que tenen lloc al llarg de l’any es facin precisament a Igualada. Des de fa una pila d’anys Igualada és una ciutat coneguda als cinc continents en el petit món dels globus aerostàtics. Allà es troba des de fa quasi 30 anys l’empresa Ultramagic, l’única fàbrica de globus de la península i la segona del món. Actualment fabriquen un centenar de globus per any que s’exporten als cinc continents. Fa relativament poc van commemorar en una gran i multitudinària celebració la fabricació del seu globus número mil. Però no tots volen: la vida mitjana d’un globus és de només uns tres anys.
L’invent consisteix en viatjar dintre del vent i, per tant, per més vent que faci, quan viatges horitzontalment aquest mai el notes (al pujar i baixar sí, pots notar una mica el vent). A la cistella d’un globus aerostàtic es pot viatjar tranquil·lament a, per exemple, vuitanta quilometres per hora en complet silenci, i mantenir un llumí encès sense cap risc de que s’apagui, o llegir un diari sense que les pàgines et corrin soles. Per més vent que faci tu ets dintre d’aquest vent i, per tant, no el notes.
Per pilotar un globus aerostàtic és necessita una llicència. El pilot tan sols té la possibilitat de fer-lo pujar escalfant l’aire mitjançant un cremador de gas propà que, quan està encès, és l’únic moment de soroll del viatge. O de fer-lo baixar deixant anar aire per unes obertures que també es dominen des de la cistella. Per tant, l’única manera que té el pilot de canviar de direcció és buscant els diversos vents que, tant en velocitat com en direcció, es troben a diferents altituds.
Jo ja havia volat en globus fa uns anys però l’experiència és tan enriquidora que no vaig dubtar gens en repetir-la, i en aquest cas amb l’important valor afegit de volar rodejat de dotzenes d’altres globus concentrats a Igualada en ocasió de l’European Balloon Festival. Tot un espectacle!
No és casualitat que la concentració de globus d’aquests dies i altres esdeveniments importants que tenen lloc al llarg de l’any es facin precisament a Igualada. Des de fa una pila d’anys Igualada és una ciutat coneguda als cinc continents en el petit món dels globus aerostàtics. Allà es troba des de fa quasi 30 anys l’empresa Ultramagic, l’única fàbrica de globus de la península i la segona del món. Actualment fabriquen un centenar de globus per any que s’exporten als cinc continents. Fa relativament poc van commemorar en una gran i multitudinària celebració la fabricació del seu globus número mil. Però no tots volen: la vida mitjana d’un globus és de només uns tres anys.
4 comentaris:
M'encantaria fer-ho però em fan molta por les altures. Potser m'animo, això sí, em pendré dos wiskis per estar més relaxat..saludus
Personalment si haig de fer alguna cosa prefereixo tirar-me en paracaigudes, ja que estem. Per cert, et recomano a nivell tècnic que quan clicas en un link s'obri una pestanya nova i no es tanqui la pàgina original.
Hola David. Els meus coneixements tècnics sobre els blogs i les seves múltiples aplicacions són molt propers a zero. Observo, però, que en la majoria de blogs que visito passa també allò que tu dius. Si m'expliques com es fa perquè s'obri una nova pestanya sense tancar la pàgina original intentaré canviar-ho.
Miquel em sap greu però jo aquest tema dels blogs només el toco per entrar-hi. Jo pensava que tú dominaves del tema ja que havies creat el radar bis, disseny de la web, etc...
Publica un comentari a l'entrada