Una de les conseqüències pràctiques de la Ley de Partidos és que el país basc, sent una societat majoritàriament nacionalista, tindrà ara un parlament de clara obediència espanyola, en el sentit de que els partits que depenen de Madrid sumen ara majoria absoluta. Això passa perquè degut a l’aplicació d’aquella llei una part del vot nacionalista es va veure obligada a votar nul o abstenir-se.
El gran cinisme dels senyors de CiU consisteix en queixar-se ara del que passa a Euskadi després d’haver votat ells mateixos a favor d’una llei que precisament fa possible aquesta distorsió.
No és cap atenuant que el vot de CiU no fos decisiu per l’aprovació de la llei. Un polític ha de ser coherent amb els seus actes, i CiU o no ho va ser donant suport a la Ley de Partidos, o no ho és ara queixant-se de les seves conseqüències pràctiques.
El gran cinisme dels senyors de CiU consisteix en queixar-se ara del que passa a Euskadi després d’haver votat ells mateixos a favor d’una llei que precisament fa possible aquesta distorsió.
No és cap atenuant que el vot de CiU no fos decisiu per l’aprovació de la llei. Un polític ha de ser coherent amb els seus actes, i CiU o no ho va ser donant suport a la Ley de Partidos, o no ho és ara queixant-se de les seves conseqüències pràctiques.
7 comentaris:
Que diu la llei de partits que ara no li agrada a Ciu?
TAMBE CAL DIR, QUE LA LLEI DE PARTITS, VA SER UN INVENT,DE PINOCHO ZP.I QUE AZNAR,TOT SOL,UN LLORO LA FA.
EL PROPOSIT, ES CLAR, AILLAR LAS COMUNITATS HISTORIQUES. I ENDAVANT LAS ATXES AMB EL NACIONALISME ESPANYOL. TOT ES TE QUE DIR.
JUGANT AMB BCN.
David,
Si no ho tinc mal entès precisament aquesta llei ha sigut el suport legal utilitzat per anular les dues llistes electorals de caire abertzale.
Convergència també suposadament és un partit de dreta, almenys amb en Pujol, però el partit d'avui és veritablement socialista. Per tant això de la Ley de Partidos no em sorprèn.
Martí, home...realment socialistes les mesures de CiU contra la crisi no són. I si ho són, llavors és un partit socialista que no tindria cap vot de cap treballador amb possibilitat de perdre la seva feina... la setmana passada defensaven clarament la reducció del pes per acomiadament i mesures d'escassa protecció. I altres coses socialistes deuen ser la seva aposta per l'educació concertada/privada o el seu model de mobilitat. Amb tot això, no dic que CiU estigui equivocada en les seves receptes, dic que segurament la teva visió del socialisme és molt àmplia. Però sí és veritat que ha estat molts anys barrejant mesures de façana socialdemòcrata amb d'altres liberals i conservadores.Però ara mateix, socialistes, socialistes, no ho són.
En relació a la qüestió de donar suport a la ley de partidos. És un acte que ja van fer amb la polèmica del Pla Hidrològic. Primer es van posar a prop del PP i després, en veure que el tema portava 100.000 persones als carrers, va fer un discurs ensucrat.
Però crec que han après, i ara sense necessitat de donar suport a ningu a Madrid, poden evitar molts dilemes.
Gràcies Martí i Andreu pels vostres comentaris.
Que els partits cada cop s'assemblen més és un fet però crec que l'Andreu té raó al dir que els de CiU, ara per ara, de socialistes encara no ho són. La gran diferencia que hi ha avui entre socialistes i convergents és que un depèn del que ordenen des del carrer Ferraz de Madrid (amb tot el que això comporta quant a les prioritats) i l'altre decideix a Barcelona en clau estrictament catalana. I que la majoria de dirigents socialistes començant pel numero 1 de l’organigrama aposten clarament per l'escola privada és una obvietat. Si en dubteu, feu un repàs d'allà on porten els nens els membres i alts càrrecs del govern, començant pel propi president Montilla, i ho tindreu clar. Ep, jo no els critico. Al contrari, crec que amb la seva opció demostren ser intel·ligents. Montilla i els seus consellers saben perfectament quina és l'oferta pública i per això són conseqüents portant els fills a l'escola privada, concertada o no. Però optant per portar els fills al Deutsche Schule i companyia demostren la nul·la confiança que tenen en les escoles públiques que ells mateixos gestionen. Com diu Montilla, “fets, no paraules”. Doncs apa, cap a l’escola alemanya i no se’n parli més.
Publica un comentari a l'entrada