L’excusa oficial per fer tornar la tropa espanyola desplegada a Kosovo és que Espanya no reconeix ni reconeixerà mai aquell país. Això diuen. Per tant, Espanya tampoc té cap interès en col·laborar més amb Kosovo. Bé, com tothom sap, en política el terme mai no acostuma a anar massa més enllà de les 48 hores. Posem-hi uns quants dies, o si es vol uns quants mesos. Però tard o d’hora Kosovo serà reconegut també pel govern espanyol. Espanya farà el ridícul diplomàtic durant una temporada més o menys llarga, però al final s’imposarà el sentit comú. Dels 27 països de la Unió Europea només en queden cinc pendents de reconèixer el nou estat. Un d’ells és Espanya. Tots ells actuen en estricta clau interna. Política petita de no mirar massa més enllà de la punta del nas. Estan tan preocupats per les possibles reaccions internes que no s’atreveixen a donar el pas. Els seus governants són plenament conscients que en aquests cinc països hi ha un indeterminat número de persones que potser voldrien canviar de passaport, i els sembla que això no ho poden permetre. De fet, ni tan sols ho volen preguntar, ni que només fos per saber quants són. Tenen pànic a que per la via democràtica se’ls presenti un altre Kosovo a dins de casa seva. Per això fan marxar els soldats espanyols de Kosovo, tot i que potser els hauran d’enviar a un altre lloc més conflictiu i amb més risc. Però mentrestant no hauran de passar pel tràngol de reconèixer diplomàticament un nou estat d’Europa que ja reconeixen quasi tots els nostres socis comunitaris.dimecres, 25 de març del 2009
L’excusa d’Espanya
L’excusa oficial per fer tornar la tropa espanyola desplegada a Kosovo és que Espanya no reconeix ni reconeixerà mai aquell país. Això diuen. Per tant, Espanya tampoc té cap interès en col·laborar més amb Kosovo. Bé, com tothom sap, en política el terme mai no acostuma a anar massa més enllà de les 48 hores. Posem-hi uns quants dies, o si es vol uns quants mesos. Però tard o d’hora Kosovo serà reconegut també pel govern espanyol. Espanya farà el ridícul diplomàtic durant una temporada més o menys llarga, però al final s’imposarà el sentit comú. Dels 27 països de la Unió Europea només en queden cinc pendents de reconèixer el nou estat. Un d’ells és Espanya. Tots ells actuen en estricta clau interna. Política petita de no mirar massa més enllà de la punta del nas. Estan tan preocupats per les possibles reaccions internes que no s’atreveixen a donar el pas. Els seus governants són plenament conscients que en aquests cinc països hi ha un indeterminat número de persones que potser voldrien canviar de passaport, i els sembla que això no ho poden permetre. De fet, ni tan sols ho volen preguntar, ni que només fos per saber quants són. Tenen pànic a que per la via democràtica se’ls presenti un altre Kosovo a dins de casa seva. Per això fan marxar els soldats espanyols de Kosovo, tot i que potser els hauran d’enviar a un altre lloc més conflictiu i amb més risc. Però mentrestant no hauran de passar pel tràngol de reconèixer diplomàticament un nou estat d’Europa que ja reconeixen quasi tots els nostres socis comunitaris.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
I EL "NUMERET" AL FA LA NENA DE LA "CATALUNYA OPTIMISTA".
JUGANT AMB BCN.
Amb aquesta decisió Espanya, en lloc de desviar l'atenció de l'OTAN i la Unió Europea sobre Kosovo, només ha fet que es preguntin els per quès d'aquesta acció: El País Basc i Catalunya reapareixen a l'escena internacional... amb això de la ministra, la Clinton i els 10mil de Brussel·les, déu n'hi do la feina que hem fet en només un mes. La seva incompetència encara ens farà servei i tot! El que s'ha de veure...
Tot plegat patètic.
Però no us enganyeu, a la política internacional no es diu el que es pensa, i potser això dels USA enfadats és un paripé per demanar altres favors, la cosa va així i a vegades tots som força ingenus.
Met,
Potser tens raó, el temps ens ho dirà.
Eureka,
Estic molt d'acord amb el teu comentari. Però això que dius no només passa a la política internacional, a la política més propera passa exactament el mateix. El millor exemple el tenim aquests dies a Euskadi on la coalició de facto PPSOE sembla que va com una seda, quan tothom sap que els dos partits que la composen estan literalment a matar. Fins i tot el PP acaba de dir avui que potser escolliran una presidenta del parlament basc que sàpiga parlar basc, no perquè ho considerin necessari –que ja han aclarit que no ho és- sinó per demostrar la seva sensibilitat. Que maco!
Publica un comentari a l'entrada