Europa, la part i el tot

D’aquí a poques setmanes haurem d’anar a votar els diputats del Parlament Europeu. Em sorprèn que la majoria dels polítics espanyols diguin que allò realment important és veure qui guanyarà a la relativament petita circumscripció espanyola, en comptes de centrar-se en com quedaran configurats els grans grups parlamentaris que tallen el bacallà al Parlament Europeu. És curiós però d’això a Espanya no se’n parla, com si se’ns volgués amagar la importància que per a nosaltres té la tasca que es fa en aquell parlament. I és que a Espanya d’aquestes eleccions pràcticament només se’n parla en clau espanyola, és a dir, de si el PP o el PSOE guanyaran a la circumscripció espanyola. És com si hi haguessin eleccions al Congreso de los Diputados i només ens fixéssim en els resultats de la circumscripció de Guadalajara, en comptes d’interessar-nos per com queda configurat el parlament de l’estat. Amb aquests plantejaments uns i altres només demostren creure poc o gens en Europa. En unes eleccions espanyoles és important guanyar a Guadalajara, això no ho discuteix ningú, però allò que realment pesa és qui guanya en el conjunt de l’estat. A Europa passa més o menys el mateix. Segur que té la seva gràcia guanyar a la circumscripció espanyola, però amb mentalitat europea allò que realment pesa és guanyar en el conjunt d’Europa. Si el PP treu aquí més diputats que el PSOE però el grup socialista del Parlament Europeu esdevé més nombrós que el conservador, és evident que els socialistes haurien de tenir més motius d’estar contents que els populars. Doncs pel que es veu, a Espanya passaria exactament al revés: els populars donarien salts d’alegria mentre que els socialistes serien considerats els perdedors. Penso que el camí correcte passa per deixar de pensar amb visió espanyola local i fer-ho en clau europea global. D’altra manera només ens vénen a dir que encara no han entès què és i què representa políticament Europa com a conjunt. Molts encara s’ho miren com una suma d’individualitats que van per lliure.

Nota: no val l’argument que la lectura en clau espanyola és deguda a que aquestes eleccions es consideren unes primàries de les eleccions que tindran lloc a l’estat espanyol quasi tres anys després. Això no s’ho creu ningú. Si en poden arribar a passar de coses en tres anys! Fins i tot seria possible (tant de bo!) que llavors ja ni es parlés de la crisi, i tampoc seria impossible que els socialistes fessin el cim de la majoria absoluta, com va fer Aznar l’any 2.000. Però no cridem el mal temps de les majories absolutes al Congreso de los Diputados, que aquestes situacions mai ens han portat res de bo.