La pretesa renovació del Partido Popular

Dia sí i dia també des del PP ens diuen que el partit es va renovant. En alguns àmbits no dubto d’aquesta renovació però en altres em quedo amb el dubte. Per entendre’ns, segueixo veient el renovador Fraga Iribarne assegut a la presidència de moltes reunions.

Ara s’ha fet pública la llista dels candidats del PP al Parlament Europeu i aquí la renovació no l’acabo de veure clara. Ni fosca, no la veig per enlloc. O potser és que el concepte renovació no tothom l’entén de la mateixa manera.

En què consisteix la profunda renovació del PP, ara de cara a les properes eleccions al Parlament Europeu? Per exemple, en posar el renovador Mayor Oreja de candidat numero 1, i en fer-lo acompanyar dels renovadors catalans Vidal-Quadras (veure foto) i Santiago Fisas a la mateixa llista. Aquests darrers candidats (el primer d’elecció segura, el segon d’elecció probable) constitueixen el gruix de la quota catalana renovadora que el PP ens ofereix per Europa. No volíeu renovació? Doncs apa, dues tasses.

O potser la renovació consisteix en copiar del seu antecessor i explicar-nos, com van fer recentment, que Rajoy també parla català en la intimitat, i alhora admetre amb un somriure incòmode que tampoc parla anglès, com si fos un vulgar Aznar bis o un Zapatero qualsevol. Això és renovació? Per renovació jo entendria unes coses diferents i millors que les d’abans, però veig que anem repetint esquemes, discursos i persones.

A veure, Rajoy no és Aznar, això alguns ho tenim clar. Aquí la renovació es veu amb claredat. Jo a Aznar no el podria votar mai, ni que d’un dia per l’altre se’ns fes independentista, es presentés amb una barretina i es posés a cantar L’estaca o La santa espina al bell mig de la Plaça Major de Vic. És un problema de manca de química, o de sintonia, o del que sigui. A Rajoy ara mateix tampoc el votaria però el veig d’entrada més assequible. Tinc la sensació que és una persona amb la que es pot parlar de tot, i només això ja és un important punt de partida.

Però no ens enganyem, el problema d’aquest partit és que parlen de renovació sense creure-hi massa. Els seus estrategs ja tenen ben assumit que a Catalunya mai faran gran cosa però, en canvi, a la resta de l’estat tampoc els va tan malament. De fet, si Catalunya fos un estat dels que passen comptes directament amb Brussel·les, a Espanya ara mateix governaria el PP amb força comoditat, i Zapatero es miraria la crisi tranquil·lament assegut als bancs de l’oposició.