Més de vuit anys és corrupció

Faig meva la frase que vaig sentir fa uns anys que diu que estar-se més de dos mandats seguits (normalment vuit anys) ocupant un càrrec polític és corrupció. Alguns països això ho tenen degudament legislat, és a dir, prohibit. Però n’hi ha d’altres com el nostre on els polítics es resisteixen a fer-ho. Dit això, afegeixo que posar els molts anys de govern continuat d’una mateixa persona o d’un mateix partit com a principal excusa per canviar el govern no em sembla pas una raó prou sòlida.

Un dels grans arguments del PSOE per justificar el desallotjament del PNV d’Ajuria Enea era que en trenta anys amb el mateix partit al front del govern basc resultava inevitable que s’haguessin generat clientelismes i corrupteles que calia combatre. Argumentaven els socialistes que s’havia de mirar molt bé sota les catifes i fer públiques les irregularitats que, després de tants anys, previsiblement hi trobarien.

Si ho sabran ells, que en temes de corrupció ens han demostrat que, junt amb el PP, són uns veritables campeones! En definitiva, a Euskadi els socialistes deien més o menys el mateix que uns anys abans deien a Catalunya, quan van desallotjar CiU del Palau de la Generalitat. Tot de manera molt legal, això no ho discuteix ningú.

L'argument, però, entenc que hauria de ser vàlid per a tothom. No només pels anomenats partits nacionalistes perifèrics que tant interès hi han posat els socialistes (i el PP) per desallotjar-los dels seus respectius governs. Suposo que d’altres administracions amb trenta anys amb el mateix partit al front del govern se’n podrien treure conclusions similars.

Podríem posar l’exemple del govern d’Extremadura, trenta anys seguits de socialisme. O el d’Andalusia, trenta anys seguits de socialisme. O ja més a prop, la Diputació de Barcelona, que alguns coneixen com la gran repartidora, també amb trenta anys seguits de socialisme. O l’Ajuntament de Barcelona, trenta anys seguits de socialisme. O tantes altres administracions públiques que no han canviat de color polític en trenta anys. Trenta anys! Uns quants més que els famosos vint-i-tres anys de Pujol que tant molestaven als socialistes, tant que encara ara en parlen dia sí i dia també, com si fossin l’origen de tots els mals.

Per tant, sospites de corrupteles i clientelisme a Euskadi, sí. I a Catalunya, també. Com a mínim, les mateixes sospites que alguns tenim sobre els governs d’Andalusia, Extremadura i Barcelona (província i ciutat), per posar només alguns exemples que clamen al cel per la seva excessiva durada. A ningú se li escapa que d’aquestes quatre administracions socialistes des de sempre, dues es nodreixen, com no podria ser d’altra manera, amb els impostos dels barcelonins, i les altres dues en part també, per allò de la solidaritat malentesa que a nosaltres ens fa cada dia més pobres.

Els que som partidaris de la limitació de mandats regulada per llei ja comencem a tenir ganes de que també en aquests feus socialistes es pugui començar a mirar sota les catifes. Intueixo que quan toqui fer-ho sortirà de tot, i que s’haurà de ventilar molt per tornar a fer aquests despatxos respirables als nous inquilins. I és que això que es discuteix aquests dies d’uns milions d’euros que l’empresa on treballa de directiva la senyora Chaves va obtenir de manera un pèl estranya quan el seu pare presidia la Junta de Andalucia (per cert, una vintena d’anys seguits com a president) potser només serà la xocolata del lloro.

Proposta en ferm que faig per l’alternança política: prohibir per llei que els polítics es puguin estar més de dos mandats seguits ocupant un càrrec d’elecció, directa o indirecta. Tots els polítics, sense excepció. Vull dir que si per mi fos també hi posaria el cap d’estat.

I encara que en aquest article han sortit casos de persones amb molts anys seguits al govern barrejats amb casos de partits amb molts anys seguits governant, evidentment no estic per la limitació de mandats pels partits, doncs crec que això no seria democràtic. Però els partits haurien de renovar cada vuit anys les cares dels seus candidats. Estic convençut que només amb això ja s’afavoriria l’alternança política.