.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 9 de juliol del 2009

Sostres ho veu així

Uns quants dies fora de Catalunya m’han servit per estar-ne encara molt més segur del que ja ho estava: que cap culpa o causa del que ens passa hem de buscar-la en cap altre lloc que no sigui a casa, ni en ningú que no siguem nosaltres. Cadascú és responsable del seu destí, individualment i col·lectivament. (...) No hi ha pretext ni excusa ni culpa que sigui dels altres. Voluntat i destí són una sola cosa. (Salvador Sostres)

6 comentaris:

Anònim ha dit...

És l'opinió d'un articulista que veu el país des de les cocteleries de la ciutat. Potser s'ha inspirat ara des de pubs d'altres indrets.
La seva opinió és tant respectable com altres, però per mi validesa mínima.
Marc

Clidice ha dit...

Molt bé, d'acord, i ara?

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Amb tots els respectes pel senyor Sostres, això ja fa temps que ho sabem, ha descobert la sopa d'all! Com diu el company, potser es va il·luminar en alguna cocteleria!:)

Miquel Saumell ha dit...

Es tracta evidentment d'una obvietat. Però quan veus que tothom fuig d'estudi i dóna la culpa al veí, i el veí ens culpa a nosaltres, penso que convé recordar aquestes coses i buscar altres sortides que ens treguin de l’atzucac en el que ens trobem, i ens estalviïn o almenys momentaniament ens redueixin els cada dia més onerosos peatges espanyols.
I ara? Jo diria que, de moment, oblidar-nos del català, de les sardanes, dels castellers, i centrar-nos en els diners. Fer pedagogia. Com vaig escriure l'altre dia en un altre lloc, ara potser ens convindria començar a repartir calculadores electròniques i impartir quatre lliçons bàsiques d’economia i finances entre els catalans, per calcular allò que paguem, allò que rebem, la gran diferencia que hi ha entre ambdues xifres i a favor de qui és aquesta diferència (de la metròpoli o de la colònia). Això ho entén tothom, fins i tot els potencials independentistes “econòmics” (que encara no saben que ho són) que es troben entre els votants de TOTS els partits polítics, i també entre els que s’abstenen. Aquest pot ser l’inici d’una certa unitat d’acció que ens pot portar a trobar una solució raonable i acceptada per tothom.

Clidice ha dit...

que els polítics que volen la independència facin un pas endavant, que no els veiem! i menys avui!

Rosalita ha dit...

d'acord per una vegada amb en Sostres. És una llàstima que aquest sigui tan personatge i tan poc persona, perquè si treballés des d'una òptica menys elitista faria molt més pel nostre país.