És com una plaga, cada dia n’hi ha més. I és que jo sóc molt puntual i això en aquest país per alguns és un error. Als pocs dies d’obrir el blog ja en vaig parlar però observo que en aquests dos anys no s’ha millorat. Em refereixo a les persones que ens fan perdre el temps. Te’n trobes per tot arreu. Cap sector en té el monopoli però cap sector se’n salva. Tinc observat, però, que n’hi ha més al sector públic que al sector privat. En aquest aspecte la majoria dels polítics són, normalment, uns perfectes desconsiderats. Alguns es deuen pensar que arribar tard és una mostra de poder, i no saben que només és una demostració de mala educació i de no saber anar pel món. El problema de molts polítics i funcionaris és que actuen com si el ciutadà estigués al seu servei i no al revés. Ep, amb totes les excepcions que hi vulguem posar, que n’hi ha més d’una. I més de dues. Però no gaires més.Et convoquen per a qualsevol reunió a una hora determinada i normalment et fan esperar. Tens hora demanada a cal metge o a cal notari i et fan esperar. S’anuncia el començament d’un acte per una hora determinada i de seguida surt allò tan emprenyador dels cinc o deu minuts de cortesia, com si aquests minuts haguessin d’estar per sobre dels cinc o deu minuts de descortesia pels que han arribat a l’hora. I si ho dius encara et miren malament, com si s’hagués de primar la manca de puntualitat. És el món al revés.
Has de quedar amb algú i si no vigiles aviat s’imposa la fórmula de “les set quarts de vuit”. La gent queda per dinar “a quarts de tres, i el primer que arribi que agafi taula”, i es queden tan amples. Jo, però, tinc un truc. No és la solució però ajuda. No quedo mai per sopar a 2/4 de 10. Avui, per exemple, haig de sopar amb set persones més i els he convocat al restaurant a les 09:26 PM. No és la solució però almenys fa rumiar.
No podem presumir de país modern i endreçat si abans no eliminem d’una vegada per totes aquestes continuades descortesies i demostracions de mala d’educació. Hi ha persones que llueixen un Rolex o qualsevol altre rellotge al canell però socialment actuen com si no sabessin perquè serveix un rellotge, com si ignoressin que serveix per alguna cosa més que per lluir-lo. La manca de puntualitat és una clara mostra de tercermundisme, i sovint penso que en molts aspectes aquest país pertany al tercer món.
12 comentaris:
Jo, que no duc rellotge, no suporto la impuntualitat. Sóc puntual perquè em sembla que no ser-ho és una falta de respecte, així sempre arribo la primera i he de "fer temps" una bona estona, perquè ningú més sol ser-ho. En el nostre poble, quan quedem diem (per exemple): "les set normals o les d'Esparreguera?" que vol dir, pel cap baix, mitja hora més :(
Quan vivia a Suècia vaig anar a visitar el parlament suec gràcies a un professor d'allà. DEsprés d'una rebuda protocolària ens van portar a una sala on el president del parlament ens va explicar el seu funcionament. Poc després, tot quantificat pel mateix protocol governamental, venia la ministra d'assumptes europeus i també havia de venir el primer ministre. El xoc cultural fou brutal quan la ministra no va esperar el senyor Persson i va començar l'acte. El primer ministre va arribar, es va excusar pel retard, i va fer un parell de comentaris. Tothom va marxar a l'hora prevista i des d'aquell dia aplico aquell principi sempre que puc. El "protocol" es trenca quan qui l'imposa el trenca... la puntualitat és part del protocol. En tot cas, Miquel, és una cosa cultural que els mòbils s'encarreguen d'exagerar.
Jo també penso que la impuntualitat és una completa falta de respecte i seriositat que diu molt de la persona que et fa esperar...
Miquel i companyia.
Cada vegada que sé de gent que és puntual em sento alleujada. Poca cosa més a afegir després de tot el que s’ha dit. Com diu la Clara, la impuntualitat és una total falta de respecte; passa que a casa nostra la persona rara és la puntual (a mi fins i tot m’han arribat a “fotre bronca” per arribar a l’hora).
Molt bona entrada, Miquel, i contenta de saber-te del meu club!
No sé a qui li vaig sentir dir que respectar els altres és respectar el seu temps al màxim. Jo sóc d'aquelles persones que m'agrada ser puntual, i que si per una causa x no puc, em sap molt de greu... I que em facin esperar, doncs fa ràbia. M'ha agradat el teu truc de les 09.26 PM, l'aplicaré amb el teu permís.
Moltes rodes de premsa i actes estan programats a una hora, però d'entrada ja saps que no començaran a l'hora, i això que vas amb l'hora justa perquè el tall de veu ha de sortir a l'informatiu de tal hora o perquè has de fer mil coses abans del tancament, i després toca correr per culpa d'aquesta irresponsabilitat que és la impuntualitat. És d'agrair que tot comenci a l'hora que toca.
Què es pot esperar d'un país on ni tan sols els noticiaris de televisió comencen a l'hora (o millor dit al segon)...
Clidice,
Les set d’Esparreguera deu ser una cosa bastant similar a les set de Sarrià. No crec que hi hagi massa diferència. Casualment ahir anava una mica sobrat de temps i vaig parar al teu poble a prendre un cafè (un bar que fa cantonada que hi ha pujant per l’antiga carretera a la dreta, a l’últim edifici del poble.
Andreu,
En aquest aspecte aquí estem tan mal acostumats que quan veiem el que passa a fora pensem que els estranys són ells. Però això no és un tema de protocol sinó d'exigència ètica.
Clara,
Sí. diu molt. A Barcelona hi ha un metge de futbolistes, molt famós, que acostuma a fer esperar els seus clients "normals" (suposo que els vips passen sempre al davant) dues, tres, quatre i més hores, rebent-los a les tantes de la matinada si convé. Això sí, no marxa mai de la consulta sense haver-los visitat a tots, a tots els que han tingut la paciència d’esperar-se. No és de Sant Cugat però pel nom que porta podrien ser parents.
Montse,
Doncs mira, una altra agradable coincidència. Una curiositat: durant el mundial de futbol de 1998 jo em trobava viatjant per petits aeroports del Brasil. Quan la sortida d’un avió coincidia amb un partit (em sembla recordar que els partits es jugaven a Europa), instal•laven una gran tele a la sala d’espera i ja es donava per fet que l’avió no sortiria fins al final del partit. Començant pel pilot i tot el passatge tothom donava per fet que lo primer és lo primer, el futbol. I jo, que no m’agrada el futbol, aplicava aquella norma que no falla mai: allí donde fueres haz lo que vieres”
Esther,
Pots utilitzar el truc de "les 09:26 PM"; no et cobraré per drets d'autor.
Tu que ets de l'ofici, que et sembla aquelles “compareixences sense preguntes” on surt el personatge de torn que es limita a llegir un paperet i tot seguit marxa? Per exemple, Jordi Pujol fa un parell de dies. No seria millor penjar el vídeo de la compareixença a internet i dedicar els periodistes a feines més interessants?
David,
La veritat, a banda de marxar, ben poca cosa.
Ja, ja...m'ha quedat molt clar a qui et refereixes, no ho hauria sabut dir amb més subtilesa!
Jo sóc dels que procuro ser puntual i fa un temps que vaig formar part d'un grup de teatre ho vaig passar fatal, es veu que és "farandulero" això d'arribar tard, jo dec ser poc farandulero.
Per cert, m'agrada això de "quarts de..", fa català, llàstima que cada vegada s'utilitzi menys, sobretot en el jovent.
Salut
Però si arribes deu minuts tard al teatre, a l'auditori o a qualsevol altre acte, ningú tindrà la cortesia de deixar-te passar.
Totalment d'acord, la impuntualitat és una moda odiosa.
Miquel, aquestes compareixences són una pèrdua de temps i, a les empreses, ja se sap, el temps és or. A sobre, en ocasions a això se'ls hi diu "roda de premsa" quan no ho és. Tot i així, encara no ho tinc del tot clar perquè tinc poca experiència però, com que el mitjà ha de tenir en compte la seva audiència -que els veu, els escolta, els llegeix- es prima allò que en diuen "el nostre mitjà hi ha estat allà, a la notícia", perquè la gent ho valora. Però una pantalleta i una bona connexió i streaming seria una solució que estalviaria diners, temps i maldecaps.
Clara,
Doncs tampoc era tan complicat!
Jordi,
Potser serà perquè jo potser ja no formo part del jovent, almenys no formo part de la coneguda com a primera joventut.
Aleix,
Això més que una cortesia seria una clara descortesia envers els altres espectadors.
Esther,
Veig que anem d'acord. Em sembla que sobre el tema de "les compareixences sense preguntes" n'hauré de fer un post una mica contundent. I si algun polític es posa vermell ja em donaré per satisfet.
Publica un comentari a l'entrada