El concert que no sona

No se sap encara com acabarà tot i que ja s’intueix que no acabarà gaire bé. Però potser cal recordar que el desgraciat episodi que patim darrerament amb el finançament de Catalunya té l’origen en no haver exigit, amb tota la contundència que calia i quan tocava fer-ho, el concert econòmic per a Catalunya. És a dir, quan fa tres dècades es va negociar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, l’anomenat Estatut de Sau. No haver incorporat el concert a l’Estatut és l’origen, en bona mesura, dels importants problemes financers que patim ara. No era una tasca impossible com sovint ens diuen alguns polítics per dissimular la seva incompetència. Estic segur que llavors s’hagués pogut aconseguir, com ho van aconseguir altres comunitats històriques de l’estat espanyol. L’error imperdonable va ser del conjunt de la classe política catalana d’aquella època. Els partits que hi van intervenir, que són els mateixos que encara ara tallen el bacallà a Catalunya, haurien de tenir la valentia, la humilitat i la decència de reconèixer-ho i fer un mea culpa en públic demanant disculpes a la ciutadania. I a partir d’aquí, fer noves propostes, viables i engrescadores.

Seguint amb aquella coneguda tesi que diu que el millor i pràcticament únic argument contundent a favor de l’independentisme és saber utilitzar una senzilla calculadora electrònica que sumi i resti, intueixo que si el concert econòmic fos vigent, ara, a Catalunya, es parlaria molt menys d’independentisme. No dic que una més baixa intensitat de l’independentisme fos bona o dolenta, ara això no m’ho plantejo. Del que sí n’estic segur és que la nostra situació financera no hauria arribat als nivells d’indigència i degradació que patim ara, i tot plegat per culpa d’uns polítics incompetents que fa trenta anys van defensar amb tan poca gràcia els nostres interessos, i d’uns altres que ara donen tota la impressió de no tenir ni idea del què són els principis bàsics d’una negociació però que, per altra banda, tampoc volen reconèixer la seva repetidament demostrada ignorància. Estem en males mans.