Finançament de Catalunya (1)

Diumenge passat s’anunciava que finalment els governs espanyol i català havien arribat a un acord sobre el finançament de Catalunya, tot i que els detalls concrets (euros concrets) ens deien que encara no es podien fer públics (?).

Es parla i s’insisteix molt sobre la importància del nou model, que uns diuen que és bo i els altres asseguren que no. A veure si parlem clar, com a models bons a la Península Ibérica en tenim tres: el portuguès, el basc i el navarrès, i la resta són trons. Dir que el nou model és bo és com aquell a qui li han robat la cartera (model antic) i després els mossos l’han recuperat (model nou) però sense els dos-cents euros que hi portava. És a dir, si el que ens volen dir és que el nou model és millor que l’anterior, des del meu escepticisme jo els responc que només faltaria que no ho fos. Sempre és millor recuperar la cartera, encara que sigui sense els diners que hi portaves quan te la van robar.

Es parla també de les xifres però com que cadascú diu les seves... unes i altres no coincideixen. El govern espanyol parla d’un total de 11.000.000.000 euros de suplement, i deixa que cada región faci els seus propis càlculs territorials. No han perdut el temps, ja ho han fet. Però com era d’esperar, la suma supera amb escreix la xifra d’onze mil milions facilitada pel govern espanyol. Qui enreda a qui?

No en tinc cap dubte, una vegada més ens enreden tots. I és que no és cert que s’hagi arribat a un acord, només hi ha una proposta en ferm de la casa central, una proposta suficientment ambigua que permet fer totes les lectures que convingui. Hi ha també l’ordre de la casa central a la sucursal catalana, en el sentit que ara toca donar-hi l’ok. I dit i fet, ja tenen l’ok. Però això no vol dir que ja tinguem un nou model de finançament. Ara comença un llarg procés que anant bé no s’acabarà fins a final d’any.

Com que tota aquesta història del finançament de Catalunya està tan contaminada per les continuades mentides i manipulacions interessades d’uns i altres, els partits polítics que ens volen vendre la moto deuen haver pensat que tampoc vindrà d’una més. La millor prova en són les presentacions públiques que fan aquests dies uns i altres del suposat acord.

Veure al senyor Puigcercós, president d’Esquerra, el partit escolanet del PSC, que a la vegada és l’escolanet del PSOE, parlant des del faristol del seu partit al darrere d’un cartell que deia 3.855 milions, em sembla una combinació a parts iguals de demagògia, ignorància i irresponsabilitat. Ells d’això en deuen dir marcar paquet i es queden tan amples, però segur que no són capaços d’explicar-nos d’on surten aquests milions. Esquerra necessita com el pa que menja una llarga travessia del desert.

Demà parlarem de les diferents reaccions dels partits polítics. Per dignitat no parlarem, però, de la gens sorprenent reacció entusiasta de la Cambra de Comerç. El seu president, el senyor Valls, diu estar encantat amb aquest pacte que encara no és pacte. Quan veig que aquests organismes oficials tipus cambres també ens els intenten incloure en el paquet anomenat societat civil no puc evitar que se m’escapi el riure, i aquest és un tema massa seriós com per barrejar las churras con las merinas, o la societat civil amb les cambres de comerç. Ells ho proven i si passa, passa. Cal potser recordar que les cambres de comerç només serveixen per cobrar, això sí, legalment, una mena d’impost revolucionari obligatori per a les empreses anomenat quota cameral a canvi de res?

No dèiem l’altre dia que en temps de crisi s’ha d’estalviar? Doncs aquí proposo una altra idea: suprimir per decret les cambres de comerç. Us asseguro que només ho notarien els seus funcionaris, que naturalment s’haurien de reciclar. Bé, les empreses també ho notarien però en sentit invers, en sentit positiu.

(Continua aquí)