Tots us hi haureu trobat més d’un cop. Es convoca un acte a una hora determinada, reunió de tal, junta de qual, presentació del que sigui, etc. A l’hora fixada o una mica més tard surt el ponent de torn, o el que ha d’intervenir en primer lloc, o el que té la potestat d’iniciar l’acte, i deixa anar aquella frase, per mi, tan emprenyadora: “Si us sembla bé deixarem els cinc minuts de cortesia a veure si arriba més gent, o si arriba en Ramon, o si arriba qui sigui”. I normalment ningú diu res, tothom ho accepta com si fos el més normal del mon. A mi, que sóc d’una puntualitat britànica d’allò més, això no m’agrada gens ni mica.
Darrer exemple: dimarts 2 d’octubre, 7 del vespre, sala d’actes d’Omnium Cultural, al carrer Diputació de Barcelona. Presentació del llibre “Nació.cat”. Jo estic assegut a la part del darrere. Al meu costat, drets, el Sr. Jordi Porta, President d’Omnium, el Sr. Saül Gordillo, autor del llibre, el Sr. Jordi Bosch, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, i algú més que no recordo. A les 7 en punt, sento que una d’aquestes persones diu als altres: “esperarem els cinc minuts de cortesia a veure si arriba en Ramon Tremosa, que ha de parlar en primer lloc”. Jo, sense ni girar-me (tenia torticolis, ara ja estic recuperat), dic amb una veu suficientment alta perquè ells em sentin: “doncs jo penso que no començar ara mateix, quan toca, no és una cortesia cap al Sr. Tremosa sinó una descortesia envers els que hem arribat a l’hora”. Cap resposta per part d’ells, però tampoc cap reacció. Haig d’aclarir que la sala era força plena, però el mateix valdria si només hi hagués hagut una persona.
A les set i cinc aquells senyors entren a la sala, i s’asseuen al lloc reservat que tenen a la taula, tots menys el Sr. Porta que, a peu dret, fa una presentació molt ràpida de l’acte. Mentre ho fa, arriba el Sr. Tremosa, que s’asseu al seu lloc a la taula i espera que acabi la presentació. Marxa el Sr. Porta i llavors pren la paraula el Sr. Tremosa, i comença dient, més o menys, el següent: “és allò de que els últims seran els primers, jo arribo l’últim i parlo en primer lloc”. I segueix amb la seva dissertació, per altra banda força interessant i amena, però sense demanar disculpes a ningú, com si arribar tard i fer esperar la gent fos, per aquest reconegut economista, la cosa més normal del món.
Bé, jo crec que la puntualitat no és una qüestió de cortesia, sinó d'exigència ètica. I si volem tenir un país endreçat, modern, europeu i tota la pesca, això de la puntualitat hauria de tenir molta més importància de la que, en general, se li dóna. Però reconec que, ara per ara, estic en franca minoria. De vegades, fins i tot m’he arribat a sentir estrany per arribar als llocs a l’hora que toca.
Per cert, després de fullejar-lo, aquest llibre sembla molt interessant, i de lectura recomanada. “Narra els fets que van portar a aconseguir el .cat, el primer domini d’Internet que representa una comunitat lingüística” (de la contraportada del llibre). En vaig pagar 13 euros; els socis d’Omnium el podien comprar per 10 euros.
Darrer exemple: dimarts 2 d’octubre, 7 del vespre, sala d’actes d’Omnium Cultural, al carrer Diputació de Barcelona. Presentació del llibre “Nació.cat”. Jo estic assegut a la part del darrere. Al meu costat, drets, el Sr. Jordi Porta, President d’Omnium, el Sr. Saül Gordillo, autor del llibre, el Sr. Jordi Bosch, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, i algú més que no recordo. A les 7 en punt, sento que una d’aquestes persones diu als altres: “esperarem els cinc minuts de cortesia a veure si arriba en Ramon Tremosa, que ha de parlar en primer lloc”. Jo, sense ni girar-me (tenia torticolis, ara ja estic recuperat), dic amb una veu suficientment alta perquè ells em sentin: “doncs jo penso que no començar ara mateix, quan toca, no és una cortesia cap al Sr. Tremosa sinó una descortesia envers els que hem arribat a l’hora”. Cap resposta per part d’ells, però tampoc cap reacció. Haig d’aclarir que la sala era força plena, però el mateix valdria si només hi hagués hagut una persona.
A les set i cinc aquells senyors entren a la sala, i s’asseuen al lloc reservat que tenen a la taula, tots menys el Sr. Porta que, a peu dret, fa una presentació molt ràpida de l’acte. Mentre ho fa, arriba el Sr. Tremosa, que s’asseu al seu lloc a la taula i espera que acabi la presentació. Marxa el Sr. Porta i llavors pren la paraula el Sr. Tremosa, i comença dient, més o menys, el següent: “és allò de que els últims seran els primers, jo arribo l’últim i parlo en primer lloc”. I segueix amb la seva dissertació, per altra banda força interessant i amena, però sense demanar disculpes a ningú, com si arribar tard i fer esperar la gent fos, per aquest reconegut economista, la cosa més normal del món.
Bé, jo crec que la puntualitat no és una qüestió de cortesia, sinó d'exigència ètica. I si volem tenir un país endreçat, modern, europeu i tota la pesca, això de la puntualitat hauria de tenir molta més importància de la que, en general, se li dóna. Però reconec que, ara per ara, estic en franca minoria. De vegades, fins i tot m’he arribat a sentir estrany per arribar als llocs a l’hora que toca.
Per cert, després de fullejar-lo, aquest llibre sembla molt interessant, i de lectura recomanada. “Narra els fets que van portar a aconseguir el .cat, el primer domini d’Internet que representa una comunitat lingüística” (de la contraportada del llibre). En vaig pagar 13 euros; els socis d’Omnium el podien comprar per 10 euros.
