En els darrers trenta dies he estat a cinc països diferents, cadascun amb la seva llengua pròpia i les seves peculiaritats. Tots ells, però, compartint la mateixa moneda, l’euro. Amb això ja dono una mica de pista de que no he anat massa lluny. Només m’he hagut d’esforçar una mica per parlar l’idioma del país. Cap problema, ja hi estic acostumat. Ho he fet sempre i, a més, m’agrada fer-ho.
Des que hi ha l’euro, quan viatjo pels països del nostre entorn geopolític ja quasi no tinc aquella sensació de ser a l’estranger. No sé com explicar-ho, canvies de país, sí, però no del tot. Recordo que abans havies de portar la moneda de cada lloc on anaves, acostumar-te als preus en la moneda local i a fer ràpids càlculs mentals per saber si allò que compraves era car o era barat, comparant-ho amb els nostres preus, aleshores en pessetes. Tot plegat era força més complicat.
Així, el dia que, per fi, l’estat espanyol se surti amb la seva i es pugui desempallegar de bascos i catalans (tard o d’hora ho assolirà, no ho dubteu pas, Espanya fa molts esforços en aquesta direcció, i tot esforç té la seva recompensa), als espanyols els hi passarà el mateix. Vindran a Catalunya de visita, o a cal metge, o a volar en globus aerostàtic, o a vendre pernil de jabugo, o a comprar mató de Montserrat, i encara que formalment canviaran de país, ells tampoc ho notaran. Fins i tot, cosa que no ens passa a nosaltres quan viatgem, podran seguir utilitzant el seu propi idioma sense cap problema. Exactament igual que com fan ara.
Des que hi ha l’euro, quan viatjo pels països del nostre entorn geopolític ja quasi no tinc aquella sensació de ser a l’estranger. No sé com explicar-ho, canvies de país, sí, però no del tot. Recordo que abans havies de portar la moneda de cada lloc on anaves, acostumar-te als preus en la moneda local i a fer ràpids càlculs mentals per saber si allò que compraves era car o era barat, comparant-ho amb els nostres preus, aleshores en pessetes. Tot plegat era força més complicat.
Així, el dia que, per fi, l’estat espanyol se surti amb la seva i es pugui desempallegar de bascos i catalans (tard o d’hora ho assolirà, no ho dubteu pas, Espanya fa molts esforços en aquesta direcció, i tot esforç té la seva recompensa), als espanyols els hi passarà el mateix. Vindran a Catalunya de visita, o a cal metge, o a volar en globus aerostàtic, o a vendre pernil de jabugo, o a comprar mató de Montserrat, i encara que formalment canviaran de país, ells tampoc ho notaran. Fins i tot, cosa que no ens passa a nosaltres quan viatgem, podran seguir utilitzant el seu propi idioma sense cap problema. Exactament igual que com fan ara.
