No vull pas amagar-vos que tinc la meva autoestima pels núvols. Estic francament satisfet. Precisament avui es compleix el primer mes des que vaig obrir aquest blog. Amb aquest són 29 els articles que han sortit publicats en el transcurs d’aquests primers trenta dies, pràcticament un article cada dia. Això és bastant més del que preveia al presentar aquest blog, quan deia que tenia “previst fer un o dos articles setmanals, i potser alguna setmana n'hi haurà tres.”
Sóc conscient, però, que al principi s’ha de fer un esforç extra per tal de guanyar lectors en aquest espai virtual i, a la vegada, tan competitiu. Penseu que un mes enrera jo partia de zero, i de blogs i de la catosfera no en sabia gens ni mica. Ara sé que tinc molts més lectors del que mai m’hagués pogut imaginar. A partir d’ara, però, afluixaré una mica el ritme, tant amb l’objectiu de no cansar massa els lectors com per evitar que em cansi jo o se m’acabin les idees.
Aquests primers 30 dies els he celebrat por todo lo alto. Així, aprofitant que des de dimarts era per la zona del Veneto italià, he volgut celebrar aquest primer mensuari amb tot el luxe que l’ocasió es mereix, com és el de prendrem un cafè a Venècia, precisament al famosissim Caffé Florian de la Piazza San Marco. Diuen els entesos que aquest establiment és el més antic d’Itàlia. Aviat complirà els tres segles d’activitat ja que va ser inaugurat el 29 de desembre de l’any 1720 per Floriano Francesconi. Tinc la costum de prendrem un cafè al Florian un parell de cops cada any ja que sempre que hi passo trobo una bona excusa per celebrar quelcom. Avui pel caffé espresso me n’han cobrat 5.70 € però estareu d’acord amb mi que l’ocasió s’ho mereixia. Un dia és un dia, i qui dia passa any empeny!
No vull acabar aquest comentari sense agrair-vos molt sincerament la lectura dels meus articles. Intento que siguin sempre amens i variats encara que sóc conscient que no sempre ho assoleixo. Agraeixo també tots els comentaris rebuts, tots sense excepció. De tot se’n aprèn si un vol, i jo intento aprofitar-ho tot. Moltes gràcies a tothom.
Sóc conscient, però, que al principi s’ha de fer un esforç extra per tal de guanyar lectors en aquest espai virtual i, a la vegada, tan competitiu. Penseu que un mes enrera jo partia de zero, i de blogs i de la catosfera no en sabia gens ni mica. Ara sé que tinc molts més lectors del que mai m’hagués pogut imaginar. A partir d’ara, però, afluixaré una mica el ritme, tant amb l’objectiu de no cansar massa els lectors com per evitar que em cansi jo o se m’acabin les idees.
Aquests primers 30 dies els he celebrat por todo lo alto. Així, aprofitant que des de dimarts era per la zona del Veneto italià, he volgut celebrar aquest primer mensuari amb tot el luxe que l’ocasió es mereix, com és el de prendrem un cafè a Venècia, precisament al famosissim Caffé Florian de la Piazza San Marco. Diuen els entesos que aquest establiment és el més antic d’Itàlia. Aviat complirà els tres segles d’activitat ja que va ser inaugurat el 29 de desembre de l’any 1720 per Floriano Francesconi. Tinc la costum de prendrem un cafè al Florian un parell de cops cada any ja que sempre que hi passo trobo una bona excusa per celebrar quelcom. Avui pel caffé espresso me n’han cobrat 5.70 € però estareu d’acord amb mi que l’ocasió s’ho mereixia. Un dia és un dia, i qui dia passa any empeny!
No vull acabar aquest comentari sense agrair-vos molt sincerament la lectura dels meus articles. Intento que siguin sempre amens i variats encara que sóc conscient que no sempre ho assoleixo. Agraeixo també tots els comentaris rebuts, tots sense excepció. De tot se’n aprèn si un vol, i jo intento aprofitar-ho tot. Moltes gràcies a tothom.
