Un escriptor espanyol que no és precisament sant de la meva devoció, ho va explicar fa temps de forma força entenedora:
Aquí se habla demasiado de la modernización de la Monarquía. Monarquía moderna es sinónimo de desierto frondoso (A.Ussia).
Tal com ja vam comentar fa quinze dies, no s’ha d’oblidar que a l’estat espanyol no hi ha ningú de menys de 50 anys que hagi tingut mai la possibilitat de votar ni la forma de l’estat (monarquia, república) ni el cap d’estat que tenim des de fa 32 anys. Potser tampoc és sobrer recordar que l’actual cap d’estat va ser designat pel seu predecessor en el càrrec, evidentment sense cap intervenció de la ciutadania (llavors aquestes coses no s’estilaven).
La resta de ciutadans, els que ara superen els 50 anys, només varen poder opinar sobre aquest tema no menor, i encara de forma tangencial, mitjançant el referèndum constitucional de 1978. Així, des de fa 29 anys ningú ha tingut l’oportunitat de dir-hi la seva. I si algú, des de llavors, ha canviat d’opinió?
És possible canviar d’opinió en una democràcia? És democràtic fer-ho? Jo crec que ambdues preguntes es responen amb un SÍ, amb un sí rotund. El que passa és que el nostre peculiar sistema polític no té previst com canalitzar-ho. Qualsevol persona amb dos dits de front se n'adona que aquí hi ha un problema, i que s’hauria de resoldre.
Doncs bé, posats a buscar solucions amb la millor predisposició i bona voluntat, una sortida original per modernitzar l’institució monàrquica podria consistir en votar o ratificar el cap d’estat de tant en tant, de forma regular. Per exemple i per tal d’estalviar despeses, cada quatre, cinc o sis anys es podria aprofitar alguna jornada electoral ja establerta (eleccions als ajuntaments, al parlament d’aquí, al parlament d’allà o al parlament de més enllà) per tal de ratificar o no la voluntat del poble respecte a la persona que fa de cap d’estat.
Doncs si tan senzill sembla ser, per què no es considera seriosament aquesta possibilitat? Per què no es comença ja la propera primavera aquesta ronda regular de consultes aprofitant les previstes eleccions al parlament d’allà?
Però es clar, ben mirat, això de votar el cap d’estat cada x anys no és pas cap novetat, no és pas cap idea original. Aquest sistema ja existeix des de fa molts anys: se’n diu república. Arribats a aquest punt, dissortadament, l’autor arriba també a la mateixa conclusió a la que va arribar aquell escriptor espanyol que citàvem al principi.
Aquí se habla demasiado de la modernización de la Monarquía. Monarquía moderna es sinónimo de desierto frondoso (A.Ussia).
Tal com ja vam comentar fa quinze dies, no s’ha d’oblidar que a l’estat espanyol no hi ha ningú de menys de 50 anys que hagi tingut mai la possibilitat de votar ni la forma de l’estat (monarquia, república) ni el cap d’estat que tenim des de fa 32 anys. Potser tampoc és sobrer recordar que l’actual cap d’estat va ser designat pel seu predecessor en el càrrec, evidentment sense cap intervenció de la ciutadania (llavors aquestes coses no s’estilaven).
La resta de ciutadans, els que ara superen els 50 anys, només varen poder opinar sobre aquest tema no menor, i encara de forma tangencial, mitjançant el referèndum constitucional de 1978. Així, des de fa 29 anys ningú ha tingut l’oportunitat de dir-hi la seva. I si algú, des de llavors, ha canviat d’opinió?
És possible canviar d’opinió en una democràcia? És democràtic fer-ho? Jo crec que ambdues preguntes es responen amb un SÍ, amb un sí rotund. El que passa és que el nostre peculiar sistema polític no té previst com canalitzar-ho. Qualsevol persona amb dos dits de front se n'adona que aquí hi ha un problema, i que s’hauria de resoldre.
Doncs bé, posats a buscar solucions amb la millor predisposició i bona voluntat, una sortida original per modernitzar l’institució monàrquica podria consistir en votar o ratificar el cap d’estat de tant en tant, de forma regular. Per exemple i per tal d’estalviar despeses, cada quatre, cinc o sis anys es podria aprofitar alguna jornada electoral ja establerta (eleccions als ajuntaments, al parlament d’aquí, al parlament d’allà o al parlament de més enllà) per tal de ratificar o no la voluntat del poble respecte a la persona que fa de cap d’estat.
Doncs si tan senzill sembla ser, per què no es considera seriosament aquesta possibilitat? Per què no es comença ja la propera primavera aquesta ronda regular de consultes aprofitant les previstes eleccions al parlament d’allà?
Però es clar, ben mirat, això de votar el cap d’estat cada x anys no és pas cap novetat, no és pas cap idea original. Aquest sistema ja existeix des de fa molts anys: se’n diu república. Arribats a aquest punt, dissortadament, l’autor arriba també a la mateixa conclusió a la que va arribar aquell escriptor espanyol que citàvem al principi.
