Cada dia som més els que comencem a estar fins al capdamunt de sentir parlar els uns i els altres sobre la seguretat de la Sagrada Família. (Deixarem per un altre dia el fet del monument en sí, de com s’està continuant l’obra, i de com s’està interpretant l’incomplet projecte original del Sr. Gaudi).
Els uns diuen que el túnel s’ha de fer; que no hi ha pràcticament cap risc; que ens hi posaran unes pantalles de formigó per protegir el monument. Que els altres només volen alarmar la gent, sense cap base tècnica que justifiqui la seva oposició al projecte. Que els altres són uns mentiders.
Els altres diuen que el túnel no s’ha de fer passar per allà de cap manera, que el risc és molt superior al que ens diuen els uns. Que hi ha un perill real de que el monument quedi tocat de mort, i llavors ja sigui massa tard per rectificar. Que hi ha diverses alternatives que els uns es neguen a considerar. Que els uns són uns mentiders.
Aquesta picabaralla fa massa temps que dura, i ja comença a cansar. Se’n parla, sí, però molt menys, del que realment és cabdal i molt més important que l’edifici en sí. Es tracta dels milers de barcelonins que viuen en els centenars d’edificis que hi ha a banda i banda dels carrers pels que té previst passar el túnel. Encara que no ho diuen mai en veu alta, tant els uns com els altres actuen com si pensessin: a aquests, que els bombin!
En la disjuntiva d’haver de triar entre que ens caigui el temple (si pot ser, de nit i sense visitants) o que ens caigui una de les cases, encara que només sigui un sol dels edificis de veïns (en aquest cas no hi poso preferència horària, a qualsevol hora del dia o de la nit hi hauria gent a dins), jo votaria, sense el més mínim dubte, per la primera opció. En altres paraules i contràriament al que diuen els mitjans de comunicació, al que diuen els uns i el que diuen els altres, per a mi, la seguretat de la Sagrada Família queda molt en segon terme, molt per darrera de la seguretat dels veïns
Un altre exemple: què té prioritat per la majoria de la gent, el correcte funcionament dels trens de rodalies o la data de l’arribada del TGV a Barcelona? Quants viatjaran amb el nou tren? Quants utilitzen cada dia els rodalies?
Doncs si les prioritats són la seguretat dels veïns i el correcte funcionament dels trens de rodalies, per què dia sí i dia també veiem com a principal notícia a les primeres planes dels diaris la seguretat de la Sagrada Família i la data de l’arribada del TGV a Barcelona? No havíem quedat que aquests eren temes secundaris?
Els uns diuen que el túnel s’ha de fer; que no hi ha pràcticament cap risc; que ens hi posaran unes pantalles de formigó per protegir el monument. Que els altres només volen alarmar la gent, sense cap base tècnica que justifiqui la seva oposició al projecte. Que els altres són uns mentiders.
Els altres diuen que el túnel no s’ha de fer passar per allà de cap manera, que el risc és molt superior al que ens diuen els uns. Que hi ha un perill real de que el monument quedi tocat de mort, i llavors ja sigui massa tard per rectificar. Que hi ha diverses alternatives que els uns es neguen a considerar. Que els uns són uns mentiders.
Aquesta picabaralla fa massa temps que dura, i ja comença a cansar. Se’n parla, sí, però molt menys, del que realment és cabdal i molt més important que l’edifici en sí. Es tracta dels milers de barcelonins que viuen en els centenars d’edificis que hi ha a banda i banda dels carrers pels que té previst passar el túnel. Encara que no ho diuen mai en veu alta, tant els uns com els altres actuen com si pensessin: a aquests, que els bombin!
En la disjuntiva d’haver de triar entre que ens caigui el temple (si pot ser, de nit i sense visitants) o que ens caigui una de les cases, encara que només sigui un sol dels edificis de veïns (en aquest cas no hi poso preferència horària, a qualsevol hora del dia o de la nit hi hauria gent a dins), jo votaria, sense el més mínim dubte, per la primera opció. En altres paraules i contràriament al que diuen els mitjans de comunicació, al que diuen els uns i el que diuen els altres, per a mi, la seguretat de la Sagrada Família queda molt en segon terme, molt per darrera de la seguretat dels veïns
Un altre exemple: què té prioritat per la majoria de la gent, el correcte funcionament dels trens de rodalies o la data de l’arribada del TGV a Barcelona? Quants viatjaran amb el nou tren? Quants utilitzen cada dia els rodalies?
Doncs si les prioritats són la seguretat dels veïns i el correcte funcionament dels trens de rodalies, per què dia sí i dia també veiem com a principal notícia a les primeres planes dels diaris la seguretat de la Sagrada Família i la data de l’arribada del TGV a Barcelona? No havíem quedat que aquests eren temes secundaris?
