Sense cap mena de dubte ha sigut el barceloní i el català amb més projecció al món des de la mort de Franco. Davant de la seva feina feta en democràcia a nivell internacional el fet d’haver ostentat càrrecs polítics durant el franquisme no deixa de ser una simple anècdota en la biografia de Samaranch. Ara i gràcies als Jocs Olímpics Barcelona ja té un lloc al mapa i va ser especialment gràcies a Samaranch que l’any 1992 Barcelona els va poder organitzar. Viatjant pel món t’adones que molts no saben on és Espanya i molts més encara, la majoria, no tenen ni idea sobre què és Catalunya. Doncs bé, des de fa vint anys quan dius el nom de Barcelona ja no cal donar més explicacions. Diuen que és de ben nascuts ser agraïts i des de la meva més absoluta discrepància política amb el personatge, de Samaranch jo em quedo amb aquest llegat. Descansi en pau.dijous, 22 d’abril del 2010
Samaranch
Sense cap mena de dubte ha sigut el barceloní i el català amb més projecció al món des de la mort de Franco. Davant de la seva feina feta en democràcia a nivell internacional el fet d’haver ostentat càrrecs polítics durant el franquisme no deixa de ser una simple anècdota en la biografia de Samaranch. Ara i gràcies als Jocs Olímpics Barcelona ja té un lloc al mapa i va ser especialment gràcies a Samaranch que l’any 1992 Barcelona els va poder organitzar. Viatjant pel món t’adones que molts no saben on és Espanya i molts més encara, la majoria, no tenen ni idea sobre què és Catalunya. Doncs bé, des de fa vint anys quan dius el nom de Barcelona ja no cal donar més explicacions. Diuen que és de ben nascuts ser agraïts i des de la meva més absoluta discrepància política amb el personatge, de Samaranch jo em quedo amb aquest llegat. Descansi en pau.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Comparteixo el teu coemtari. En aquella època havies de seguir les regles del movimiento si volies fer política. No hi entro, no hi era. Em sembla més escandalós el cas de Fraga.
mira que normalment estic d'acord amb els teus comentaris, i no només això sinó que m'agraden i em fan pensar i em convèncen.
però avui, de moment no. no m'agrada la idea de pensar que barcelona només va poder ser seu olimpica gracies a aquest home. vols dir que barcelona no té res per merèixer ser-ho? vols dir que la única raó per la que va ser triada va ser pura influència?
com que mai no podrem saber que hauria passat si aquest home no hagués estat al cap davant, jo prefereixo pensar que barcelona i catalunya tenen prou atractius com per seduir al mon sencer, sense necessitat d'influències ni corrupcions.
Si home, esborrem el que no ens interessa i fixem-nos només en el que convé. Bonica manera de fer història, sobretot tenint en compte el passat franquista de l'il·lustríssim Samaranch. No entenc que siguis tan crític amb la dreta espanyola i avui passis per sobre del passat fosquíssim d'aquest personatge...
Met, Kika i Clara,
1/ Us agraeixo molt els vostres comentaris, especialment aquells que discrepen del meu punt de vista. Malament aniríem si tothom opinés sempre de la mateixa manera, seria molt avorrit.
2/ Segueixo estant plenament convençut que sense Samaranch Barcelona 92 no hagués existit i és des d’aquest convenciment que he escrit el meu post.
3/ La meva discrepància amb les idees polítiques de Samaranch és total però això no m’impedeix haver enfocat el meu article de la manera que ho he fet. Em sembla que una cosa no treu l’altra.
4/ Evidentment no pretenc esborrar res i no només no nego "el passat fosquíssim d’aquest personatge" sinó que comparteixo plenament aquesta definició.
5/ I un petit matís final: llegint las trenta esqueles que surten avui a La Vanguardia (per cert, una bona part pagades amb diner públic) Samaranch no era il·lustríssim sinó excel·lentissim.
gens d'acord amb tu, només cal fer una ullada a la premsa estrangera. Tenim massa la cua de palla encara en aquest nostre país. I la foscor la va dur amb ell fins l'últim dels seus dies, en els que no va parar de conxorxar i manipular pels seus interessos. No va deixar de ser mai franquista i feixista, no cal que ara l'aplaudim només perquè va fer una cosa que, en teoria, no podia fer: afavorir Barcelona en els JJOO. Siguem seriosos si us plau.
Clidice,
Intuïa que aquest post potser generaria alguna polèmica. Admeto que he sigut molt esquemàtic i potser no m’he sabut explicar prou bé, però res més lluny de la meva voluntat deixar de ser seriós en els meus plantejaments. Tinc escrit per publicar demà un altre post complementari sobre el mateix tema que sense ser cap rectificació intentarà ampliar els meus plantejaments d’avui. No sé si aconseguiré quelcom positiu o encara em ficaré més de peus a la galleda però t’asseguro que la voluntat per que se m’entengui millor hi és. T’agraeixo molt el comentari.
Miquel,
Estic d'acord amb tu. Amb tots els seus defectes (i el d'estar massa vinculat al franquisme potser no era dels més greus), el balanç final ha estat positiu, que és amb el que ens hem de quedar. Si apliquéssim la mateixa vara de mesurar a d'altres il·lustres, probablement hauríem de renombrar els carrers de Barcelona amb números i lletres...
i no t'has plantejat com n'és de trist que a BCN l'hagi posat al mapa uns JJOO? Perque són conegudes París, Londres, Roma, Nova York, Tòquio o El Caire? Per muntar xarlotades estiuenques o per tenir un pòsit cultural i social remarcable? El dia que el patrimoni arquitectònic de BCN sigui el motiu número 1 de reconeixement internacional (ara deu ser el 2on), això començarà a semblar una capital del primer món i no una versió millorada de Seoul de cara al món sencer. Ja ho diu Sala i MArtín, en aqueta península hi ha massa falera per les medalletes i les curses (de braus o de persones o de cotxes) i poca civilització en el sentit més "cultural" i "social" del terme. I així ens va, uns JJOO i un 20% d'atur. Si m'ho permets: patètic. (i obviament, la premsa internacional d'aquests llocs abans mencionats el què destaquen és la figura fosca, fosquíssima, d'un còmplice directe del feixisme del segle XX, però aquí, mira el paio aprofita posicions de poder per fer petites corrupteles i portar els JJOO a BCN i tothom el tracta com si fos poc menys que un heroi.... i això és el que ens posa al mapa internacional? Prefereixo el Barça i seny català, netament català (i res més que català), de Guardiola com a "representant" internacional. I tot i així al pròxim vendaval amb forma de crisi... au un 20% d'atur un altre cop i tots a mirar esports per la tele.
Publica un comentari a l'entrada