De quina integració estem parlant?

Catalunya és un país petit. Als catalans no ens cal viatjar gaire lluny per anar a l’estranger, agafant aquesta expressió en un sentit ampli. La setmana passada conduïa en direcció a l’oest i quan vaig aturar-me per dinar a un poblet d’Aragó tenia clar que ja em trobava en un altre país. Cap problema, canvi de llengua i màxim respecte pels nostres veïns i els seus costums, com no podria ser d’altra manera. Que allà en diuen ternasco? Doncs te n’oblides del xai i demanes ternasco. I no demanis un vi del Montsant, demana’n un del Somontano i quedaràs com un senyor. I cada cosa al seu lloc, digues buenos días i gracias, les versions catalanes allà no toquen. Però precisament per que tinc clares aquestes coses, o almenys m’ho sembla, no deixen de cridar-me l’atenció determinades reaccions a la manca d’integració dels estrangers que viuen a Catalunya.

Molts dels que es lamenten que els africans que han arribat fa quatre dies no s’acaben d’integrar semblem haver oblidat que ells mateixos també van ser uns immigrants que van arribar a Catalunya fa més anys però per motius similars. I ja que parlem d’integració, em permetré recordar que alguns encara no han fet els deures. Parlo d’aquells que com si fos la cosa més normal del món et diuen que yo llevo cincuenta años en Barcelona y no hablo nada de catalán. Una manera força peculiar de respectar la llengua del país que has triat lliurament per anar a viure. I a continuació afegeixen que yo no soy racista pero es que estos moros hablan tan raro! Tots hem sentit afirmacions d’aquesta mena. Però si ens posem a comparar entre els que van arribar fa cinquanta anys i encara no parlen català i els que han arribat més recentment, de quines diferències estem parlant? Només d’uns simples matisos cromàtics, és a dir, el color de la pell i el color de la tapa dels seus respectius passaports. Per això algunes crítiques que els que fa més anys que van arribar a Catalunya dirigeixen als que hi han anat arribant després no deixen de cridar-me l’atenció.