Nou intent de sentència

Avui es torna a reunir el Tribunal Constitucional espanyol per decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Pot ser un bon moment per fer-nos algunes preguntes.

És normal tot aquest enrenou que s’està muntant entre Catalunya i Espanya sobre si Catalunya és una nació o és una marca de galetes sense gluten? És que potser no tenim prou clar nosaltres mateixos què és Catalunya que necessitem que ens ho diguin uns senyors de Madrid? Quedarem més tranquils quan ens ho hagin dit? I si diuen que Catalunya no és una nació sinó una marca de galetes sense gluten, perquè ja es veu que la cosa anirà més o menys per aquí, llavors què farem? Canviarem d’opinió? Oi que nosaltres sabem molt millor que ells què és Catalunya? Llavors, per què ens han de preocupar tant les opinions dels nostres veïns? No està prou clar que després de trenta anys a Catalunya la via autonomista està definitivament esgotada? No ens seria més útil deixar de preocupar-nos per la nostra metròpoli i els seus tribunals i plantejar seriosament i d’una vegada per totes el tema de Catalunya directament a les instàncies internacionals?

Dono per fet que aquí la majoria tenim clar que Catalunya no és una marca de galetes sense gluten. Però si fins i tot sobre això tenim dubtes, seria del tot imprescindible preguntar-nos-ho primer nosaltres mateixos via referèndum. Al cap i a la fi, no és més important el futur de Catalunya que el futur de la Diagonal de Barcelona, amb o sense tramvia? Què espera el Parlament, perquè això ho ha de fer el Parlament, per posar-se les piles i organitzar un referèndum amb tots els ets i uts? I ara que no ens surtin dient que això ho tenen prohibit ja que si Hereu ho ha pogut fer a Barcelona amb molta més raó el Parlament ho ha de poder fer a Catalunya. No crec pas que Espanya ens enviï els soldats per impedir que els catalans posem una papereta dintre d’una urna expressant la nostra voluntat.