Passades les eleccions del Regne Unit és un bon moment per tractar el tema sovint polèmic de la representativitat parlamentària dels partits polítics. Potser cal fer esment que per assolir l’escó al parlament britànic un diputat liberal ha necessitat molts més vots populars que un de conservador o laborista. A conservadors i laboristes això ja els va bé perquè els beneficia però els liberals que en surten perjudicats no hi estan d’acord i ho volen canviar.Què és més convenient, facilitar que es pugui governar encara que sigui amb un parlament menys representatiu del vot popular, és a dir, una cambra que potenciï els grans partits en detriment dels partits més petits, o potser seria millor un parlament més representatiu del vot popular encara que això dificultés una mica la governabilitat? Aquesta és una discussió clàssica que té partidaris i detractors, cadascuna de les dues opcions té avantatges i inconvenients.
El parlament de Westminster té 650 escons. Si la composició del parlament fos cent per cent representativa del vot popular, els conservadors (36% del vot popular) tindrien 234 escons en comptes dels 306 que el sistema majoritari els hi adjudica, els laboristes (29% del vot) en tindrien 188 en comptes de 258, i els liberals (23% del vot) 150 en comptes de 57. No estem parlant de petites desviacions, conservadors i laboristes guanyen, respectivament, 72 i 70 escons, i els liberals en perden 93. Aquestes són unes xifres que em criden l’atenció.
Doncs bé, posats a triar jo prefereixo que la composició dels parlaments reflecteixi com més millor els percentatges del vot popular, i ho trobo fins i tot més democràtic. Per tant, no m’agrada gaire el sistema britànic que potencia els dos grans partits en detriment de les formacions polítiques més petites, tot i que reconec els avantatges a l’hora formar govern, al poder comptar amb unes còmodes majories parlamentàries que en un sistema més proporcional com el que propugno serien més difícils d’assolir.
3 comentaris:
Estic totalment d'acord amb la teva apreciació i punt de vista.
Salut, democràcia i independència
És un sistema amb els seus avantatges i els seus problemes. Els problemes ja els ha indicat prou el partit Liberal (i aquí IU, a qui, per cert, ningú li dóna la raó, tot i que aquí la proporcionalitat és un xic major). És inqüestionable que un joc en el qual algú guanya 8-0 de sortida (cas català) o 60-0 (cas britànic és dolent). Ara bé, no oblidem un aspecte positiu del sistema britànic: el tamany de les circunscripcions electorals. Això és fonamental per l'altre part de la representativitat, la vinculació amb el votant. Al Regne Unit els diputats no es trien en grans regions. Es trien en petits districtes electorals. No es tenen "x" diputats per la regió o província y. Es té EL DIPUTAT del districte. Això, sota el meu punt de vista, és quelcom molt interessant que haurien d'intentar no perdre, tot i que no conec cap sistema que sigui proporcional i uninominal (el d'ara és majoritari i uninominal).
Salvador,
Gràcies.
Andreu,
Et dono la raó, no és fàcil combinar els avantatges dels dos sistemes, no es pot tenir tot.
Publica un comentari a l'entrada