Es pot estar vint anys sent consumidor de Coca-Cola i de sobte passar-se a la Pepsi-Cola. Es pot ser un client fidel de Movistar i tot d’una marxar cap a Vodafone. S’és per això un traïdor? Jo crec que no. "Això a mi algú m’ho ha d’explicar". Aquesta frase forma part de la reacció de l’encara alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, quan la setmana passada es va assabentar que un militant del seu partit havia fitxat per la competència. En comptes de mostrar-se discret i especialment alleujat en veure desaparèixer de la cursa per l’alcaldia de Barcelona un company de partit que aspirava a ocupar el seu lloc, l’alcalde se’ns mostra dolgut i demana explicacions. Bé, en primer lloc cal dir que Hereu pot respirar tranquil, Mascarell ja no li farà ombra i l’alcaldia la perdrà ell solet. Dit això, l’explicació que demana Hereu té a veure amb quelcom que no agrada gaire a les cúpules del partits polítics: la llibertat individual dels seus militants.Ens hauríem d’anar acostumant que, en democràcia, les persones, també les que es dediquen a la política, són lliures de prendre les seves pròpies decisions. Ara aquí hi ha democràcia, o almenys això diuen, encara que alguns no semblen estar-ne del tot convençuts. Sortosament les coses ja no són com eren abans. Allò de l’obediència absoluta i l’acatament sense objeccions a les decisions del politburó, allò de la raó absoluta del partido per davant de tot i de tothom ja no es porta, almenys ja no es porta per aquestes contrades. M’és difícil imaginar que hi hagi un partit democràtic que tingui contemplada en els seus estatuts la prohibició a la seva militància de prendre decisions personals.
Alguns dirigents socialistes, mentalment més ancorats en el passat que amb visió de futur, estan demostrant que no saben perdre. Veient com alguns s’han esquinçat les vestidures amb el fitxatge de Mascarell com a conseller del nou govern, semblaria que Mascarell hagués comés un delicte greu. Crida l’atenció que alguns dirigents socialistes parlin fins i tot d’una suposada traïció comesa per Mascarell. O és que només els socialistes poden fitxar personatges d’altres partits (cas de Guardans, per exemple)? Guardans va ser un traïdor per haver fitxat per un govern socialista sent militant de CiU? Mascarell és un traïdor per haver fitxat per un govern nacionalista sent militant del PSOE? La meva resposta a aquestes preguntes és no. Ara bé, si per formar part d’un govern s’ha de deixar de banda determinada militància, es deixa i no passa res. Però no veig per enlloc la suposada traïció atribuïda a Mascarell.
7 comentaris:
Tot és una qüestió d'hipocresia. Un alcalde en actiu se'n, pot anar de a fer deministre a Madrit, per un altre partit (PSOE, que no PSC) i veuen malament que un militant vagi a fer de conseller al govern del seu país. Hipocresia pura!
Si tant fa la política cultural de CiU i PSC, potser el millor seria que pactessin la política cultural amb el PSC, no? I que ho haguessin dit abans de les eleccions.
Personalment i sense ànims de deixar ningú sense menjadora, despolititzaria la cultura: ni CiU, ni PSC, ni PPC, ni ICV, ....
Jo ho havia mirat com una mostra més de la sociovergència i de l'amor zapateril pel senyor Mas. O sigui que ara els del PSOE(c) tenen un atac de banyes? Ves quina cosa!
Bon any! ;)
Ramon,
Tot plegat és molt senzill: perdre no agrada, i perdre per golejada encara menys.
Jordi,
Coincidint al 100% amb la necessitat de despolititzar la cultura, intueixo que si el fitxatge hagués estat un senyor del PP ara no faries aquest comentari.
Clidice,
Potser sí que tot es redueix a un atac de banyes.
I com es "despolititza" la cultura? Treient-la de la "polis"?
Tot allò que ocorre en qualsevol hàbitat humà -urbà i rural- està subjecte, per definició, a la política. Despolititzar la cultura vol dir aïllar-la de la societat que conforma la "polis" i això, obviament, és absoluta i completament inviable.
La cultura "underground" està tan polititzada com el Cercle del Liceu. I les galeries d'art no subvencionades estan tant polititzades com les sí subvencionades.
Despolititzar la cultura implica matar la cultura.
Ves quina gràcia.
(calla, ves que al PP, més que despolititzar la cultura, més aviat no vulguin substituïr certes cultures tocades per certes polititzacions per d'altres més ... afins, és a dir, polititzades en clau nacionalista espanyola, i.e., en clau cultural hispanòfila.)
Medit,
Moltes gràcies per la teva aportació però discrepo amablement. Tu parles de la política en majúscules i des d’aquest punt de vista puc entendre el teu comentari, però em sembla que aquí ens referíem (almenys és el meu cas, no sé quin és el pensament del PP) a la petita política dels partits polítics que tot ho volen controlar. El meu diccionari diu:
1/ polititzar = Donar un caire polític a una cosa que no en té. Polititzar l’art, la instrucció.
2/ polític = Relatiu o pertanyent a la política. Els partits polítics. Un diari polític.
3/ política = Conjunt de teories sobre el govern de la societat i d’activitats pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics.
Per tant entenc que el fet de despolititzar, sigui la cultura o el que sigui, no implica quelcom tan dràstic i irreversible com matar-ho.
Benvolgut Medit,
En primer lloc, i com molt bé ha indicat en Miquel, la meva referència a despolititzar es limitava a l’àmbit dels pressupostos públics o de les normatives i lleis.
En segon lloc, jo no parlo en nom del PP, ja que només puc parlar en l’àmbit en el que tinc responsabilitats.
En tercer lloc, ha sentit mai vostè ningú del PP dir això que vostè diu? Ho dic, perquè sembla que, en un costum certament estès, estigui vostè discutint contra els seus prejudicis. I qui discuteix contra els seus prejudicis de ben segur que perd.
Per tant, li recomano, amb tota la humilitat, que no posi ni paraules en boca dels altres ni pensaments als seus caps i es limiti a refutar allò que diguin o facin, no allò que no diuen perquè si vostè critica arguments que ningú no ha fer servir, la gent pensarà de vostè que no toca gaire.
Per cert, i com es veu en molts casos del mal anomenat “cinema espanyol”, el que té més possibilitats de matar la cultura és la politització.
Moltes gràcies.
Publica un comentari a l'entrada