On som i d’on venim

Si a casa tenim fred premem un simple botó i posem en marxa la calefacció elèctrica o de gas, i en poca estona disposem d’una temperatura confortable. Abans s’havia d’anar a buscar llenya, preparar la llar de foc i tota la pesca. Tot plegat era molt més lent i feixuc. Ara, amb uns simples clics dels comandaments a distància regulem la tele i la música, obrim la porta del garatge i la del cotxe, i un munt de coses més. Abans ens havíem d’aixecar cada vegada per abaixar el volum de la tele, i havíem d’utilitzar la clau per obrir les portes. Avui, amb els túnels i les carreteres que tenim anar a la Cerdanya és només una petita excursió quan fa uns anys anar a l’altra banda del Cadí representava tot un llarg viatge. Ens hem anat acostumant a totes aquestes facilitats que ens fan la vida diària molt més còmoda, però alhora aquestes facilitats ens han anat convertint en menys preparats que abans per acceptar les eventualitats que se’ns presenten quan de sobte desapareixen. Estem massa ben –o mal, segons com es miri- acostumats. I cóm de pesat resulta tornar enrere!

Tot això em venia al cap ahir al matí mentre conduïa a pas de tortuga formant part d’una filera interminable de camions i cotxes. Anava per la carretera N-II en direcció Lleida. Devien ser les vuit del matí quan en arribar al Coll del Bruc, allà on hi ha l’hotel del mateix nom, els mossos ens van desviar per l’antiga carretera que passa pels coneguts revolts de Can Llucià, un tros de l’antic traçat de la N-II que inclou unes pendents importants combinades amb unes espectaculars paelles de 180º. Vaja, un lloc perquè els conductors de tràilers puguin demostrar les seves habilitats al volant. Resulta que ahir el túnel del Bruc estava tallat, sembla ser que s’havien produït uns despreniments de roques i l’estaven revisant. Així, un tram que normalment es fa en un parell de minuts ahir es va convertir en tota una excursió de quasi tres quarts d’hora de caravana per l’antic traçat per on es passava abans de la construcció del túnel.

La lliçó que en vaig treure és que de tant en tant és bo que ens passin aquestes coses, és bo que recordem com eren les coses abans per valorar més les facilitats que tenim d’ara. És bo aprofitar totes les millores que ens va proporcionant la vida moderna, però per tal de valorar-les en tota la seva intensitat resulta convenient no oblidar d’on venim i de cóm eren les coses abans.