Ahir els goyas guanyats per Pa negre eren notícia de portada a quasi tots els diaris catalans i espanyols. Però com que encara no l’he vist no parlaré de la pel·lícula. L’acte de diumenge tenia el morbo afegit sobre el discurs que faria el president de l’acadèmia, que poc abans havia presentat la dimissió a la ministra del ram per les seves públiques discrepàncies sobre la millor forma de defensar el cinema espanyol. Diumenge a Madrid uns quants tenien ganes de passar comptes: gent del ram del cinema, mitjans d’informació i polítics.Per exemple, alguns, més que parlar de l’èxit d’una pel·lícula catalana clarament guanyadora dels goyas parlaven de la conseqüència no buscada del càstig dels acadèmics a altres pel·lícules igualment candidates als premis. Com intentant treure mèrits a Pa negre. Com dient que més que votar a favor de Pa negre els acadèmics van votar en contra d’alguns del seus col·legues, i de retruc en va sortir beneficiada Pa negre. Potser és que no havien vist la pel·lícula i per això no gosaven parlar-ne, i llavors van sortir amb aquestes estranyes elucubracions mentals. Vull pensar que darrere de tot això no hi ha res en contra del fet que la gran guanyadora de la nit del cine espanyol hagi estat una pel·lícula catalana. Ho vull pensar però segons com es miri ho pot semblar.
Em va agradar el discurs del president de l’acadèmia, que es pot resumir en aquesta afirmació: Internet no és el futur, como alguns creuen. Internet és el present. Aquest senyor ho ha vist clar. En comptes de negar la realitat i amagar el cap sota l’ala, en comptes d’intentar posar portes al camp donant suport a una llei, l’anomena llei Sinde, que els experts diuen que ja ha nascut morta, aquest senyor ens demostra que ha fet els deures i que toca de peus a terra. Mentrestant la ministra encara no ha baixat de la figuera analògica, i ha tirat endavant una llei que segurament ha estat redactada per uns grans experts analògics, però que han demostrat ser uns perfectes analfabets digitals. No és incompatible. La pròpia ministra n’és un altre bon exemple.
4 comentaris:
Àlex de la Iglesia em sembla un tipus intel·ligent i coherent, i amb aquestes qualitats era difícil que durés gaire en un càrrec amb força càrrega política. Pa negre és una pel·lícula excel·lent, i la llengua en què està rodada, que també és la que es comercialitza, hauria de ser una anècdota menor en un món civilitzat.
Clidice,
A Espanya hi ha un pamflet en forma de diari que es diu "La Gazeta" que es veu que avui, aprofitant aquests premis atorgats a “Pa negre” que segons ells són del tot immerescuts, ha fet una nova vomitada en forma d’atac de lo més barroer i insultant en contra dels catalans i dels gais. I jo em pregunto: i per què contra els gais? En fi, ladran, luego...
El que em fa gràcia és que ara tots diguin que ´sigui un acte de "normalitat" que una pel·lícula en català s'hagi endut tants premis. Coi, si és tan "normal" com és que se'n parla tant? I com és que alguns li volen restar mèrits?
Albert,
No tothom opina igual. Alguns estan molt contents i alguns altres, com explico més amunt, estan enfadats. Dit això, algun dia haurem de parlar de les quantioses subvencions públiques que rep el cinema, a Espanya i a Catalunya, mentre diuen que no tenen diners per contractar més mestres o per dignificar les pensions.
Publica un comentari a l'entrada