Quan surt el tema de la sensibilitat lingüística dels polítics catalans s’acostuma a posar l’exemple del Partido Popular. A Catalunya tenim mitjans de comunicació en llengua catalana i mitjans en llengua espanyola. Però quasi sempre que hi ha un debat polític en un mitjà en llengua catalana (ràdio o tele), aquest partit hi acostuma a enviar persones que s’expressen en llengua espanyola mentre els altres contertulians ho fan en català. El cas contrari òbviament no es dóna mai. A ningú se li acudeix anar a un debat que es faci en un mitjà en llengua espanyola parlant-hi en català. Doncs els populars això d'utilitzar l'altra llengua quan no toca ho fan molt sovint, i quan els fas veure la manca de sensibilitat que amb la seva actitud demostren tenir per la llengua catalana encara es fan els ofesos i et deixen anar el conegut discurs de la llibertat d’expressió.
Amb La Vanguardia en català també s’ha produït aquest fenomen. Alguns anunciants, la majoria, han traduït els seus anuncis a la llengua catalana del diari, però uns altres han decidit prescindir-ne olímpicament i aprofitar la versió espanyola de l’anunci. Una estranya política d’estalvis lingüístics en podríem dir. Agafant l’exemplar d’abans d’ahir, el primer que ha sortit al mercat en català, es pot veure que firmes conegudes com Boston, Eada, Ecuador, Esic, Expofinques, Grupassa, Ibis, Jaguar, Halcon, Mecalux, Once, Repsol, Sasi, SecondHouse, TheWatchGallery, etc. han inclòs els seus anuncis en versión española.
Res a dir, a Catalunya hi ha la llibertat de parlar i d’anunciar-se en la llengua que es vulgui. Només faltaria que no fos així. És la llibertat que tenim tots de mostrar el nivell de respecte per una determinada llengua, utilitzant-la o prescindint-ne. Però òbviament i com no podria ser d’altra manera, el potencial client també exerceix la seva llibertat de decidir amb quina oferta es queda, es tracti d’un partit polític o de qualsevol producte o servei. I no és cap secret que alguns d’aquests clients potencials valoren molt negativament la manca de sensibilitat lingüística que repetidament mostren alguns. A ningú se li escapa que una de les causes del baix nivell de suport electoral del Partido Popular a Catalunya té molt a veure amb la seva persistent actitud negativa vers la llengua catalana, fins al punt que, com els anunciants de La Vanguardia que dèiem abans, de vegades sembla que el català els faci nosa.
Amb La Vanguardia en català també s’ha produït aquest fenomen. Alguns anunciants, la majoria, han traduït els seus anuncis a la llengua catalana del diari, però uns altres han decidit prescindir-ne olímpicament i aprofitar la versió espanyola de l’anunci. Una estranya política d’estalvis lingüístics en podríem dir. Agafant l’exemplar d’abans d’ahir, el primer que ha sortit al mercat en català, es pot veure que firmes conegudes com Boston, Eada, Ecuador, Esic, Expofinques, Grupassa, Ibis, Jaguar, Halcon, Mecalux, Once, Repsol, Sasi, SecondHouse, TheWatchGallery, etc. han inclòs els seus anuncis en versión española.
Res a dir, a Catalunya hi ha la llibertat de parlar i d’anunciar-se en la llengua que es vulgui. Només faltaria que no fos així. És la llibertat que tenim tots de mostrar el nivell de respecte per una determinada llengua, utilitzant-la o prescindint-ne. Però òbviament i com no podria ser d’altra manera, el potencial client també exerceix la seva llibertat de decidir amb quina oferta es queda, es tracti d’un partit polític o de qualsevol producte o servei. I no és cap secret que alguns d’aquests clients potencials valoren molt negativament la manca de sensibilitat lingüística que repetidament mostren alguns. A ningú se li escapa que una de les causes del baix nivell de suport electoral del Partido Popular a Catalunya té molt a veure amb la seva persistent actitud negativa vers la llengua catalana, fins al punt que, com els anunciants de La Vanguardia que dèiem abans, de vegades sembla que el català els faci nosa.
3 comentaris:
Bon article. Jo sempre que veig algú queixant-se d'anuncis en castellà a mitjans catalans (TV3 sobretot) els dic el mateix: La culpa és nostra.Independentment de la ideologia que pugui tenir l'anunciant com a norma general la publicitat la fa per a vendre, i si pensés que anunciant-se en castellà en un mitjà català perdria una venda segur que no ho faria.
Qualsevol empresa que em vulgui vendre res ho haurà de fer en la meva llengua. Tant si és per mitjà d'un anunci en la premsa escrita i, sobretot, per telèfon. O sigui que, invariablement, he penjat el telèfon a Endesa, Jazztel, Movistar i qui s'escaigui si no han estat capaços de parlar-me en el meu idioma. Quan sóc clienta ho tinc força clar. Una altra cosa és que em vinguin ganes d'engegar als d'Enciclopèdia Catalana, en català, però per pesats.
Jaume,
Exacte, si tots ho féssim d’altra manera aniries les coses.
Clidice,
D’això teu amb l’EC potser n’hauries de fer un post. Veig que ho comentes sovint.
Publica un comentari a l'entrada