Els bisbes i la política

Començaré amb una obvietat: tant els metges estomatòlegs com els escombriaires –i agafo dues professions ben allunyades una de l’altra, en tots els sentits- tenen tot el dret a opinar sobre temes polítics. Doncs bé, els coach i els bisbes també. En una democràcia tothom pot opinar, sense limitacions. De cara a les eleccions del 20N la comissió permanent de la Conferencia Episcopal Española, de la que també en formen part uns quants bisbes catalans, ha fet pública una nota de deu punts. Però tot i que els protagonistes d’aquest article són els bisbes avui aquí no es parlarà de religió sinó només de política, tal com fan sovint i, repeteixo, hi tenen tot el dret, els bisbes espanyols. Dels deu punts de la nota en destacaré un, el vuitè, i per tal d’evitar males interpretacions el reprodueixo tal qual, sense traduir:

8. Recordamos de nuevo que se reconoce la legitimidad moral de los nacionalismos o regionalismos que, por métodos pacíficos, desean una nueva configuración de la unidad del estado español. Y también, que es necesario tutelar el bien común de la nación española en su conjunto, evitando los riesgos de manipulación de la verdad histórica y de la opinión pública por causa de pretensiones separatistas o ideológicas de cualquier tipo.

Pretendre criminalitzar les legítimes aspiracions independentistes d’importants sectors de les societats basca i catalana d’una manera tan matussera com fan els bisbes espanyols és, com a mínim, d’un atreviment que crida l’atenció. Segurament tots estarem d’acord que aquest atreviment dels bisbes queda molt lluny del que s’entén per impartir la doctrina catòlica. Això que fan els bisbes amb l’orientació nacional del vot és quelcom tan senzill com fer política; res a veure amb la religió. Que la ideologia política dominant a la Conferencia Episcopal Española és actualment d’extrema dreta ultranacionalista no és cap secret ni ens ha de sorprendre. De fet, gairebé sempre ha estat així. Ara, fer una interpretació única sobre el bien común de la nación española i pontificar sobre una suposada verdad histórica potser és fer-ne un gra massa.

Quan els bisbes espanyols es permeten donar lliçons polítiques i pretenen tutelar el sentit nacional del vot d’una bona part de la ciutadania corren el risc que aquesta societat els critiqui a ells per, amb l’excusa de la religió, ficar-se allà on no toca. Ep!, com a ciutadans tenen tot el dret a opinar, com tothom, però després que no ens tornin a dir, com fan cada dos per tres, que amb les seves notas ells es limiten a parlar de religió. Als bisbes espanyols se’ls ha vist un cop més el seu llautó polític, i és trist constatar que entre aquests bisbes n’hi ha uns quants de catalans que, suposadament, han donat per bo el document. Potser no hi té res a veure però, mentrestant, les esglésies catalanes estan cada dia més buides.