Els principis de Groucho Marx

La frase és de Groucho Marx: aquests són els meus principis, però, si no li agraden, en tinc uns altres. José Antonio Griñán Martínez, president de la Junta de Andalucía, feia temps que es buscava una sortida professional pel dia després de les eleccions andaluses, que sap perfectament que les té perdudes. Griñán intuïa que el congrés del seu partit era una bona ocasió per assegurar-se una futura poltrona i, com molta altra gent, estava convençut que el congrés el guanyaria Chacón. Així, en els dies previs a l’esdeveniment, i sempre tenint al cap allò tan nostrat de ¿qué hay de lo mío?, va donar un suport gens dissimulat a la candidata, encara que ell no en deia suport sinó neutralitat activa. Són els eufemismes del llenguatge políticament correcte que massa sovint utilitzen els polítics. Així mateix, Griñán va amenaçar seriosament els seus delegats andalusos al congrés que si votaven a Rubalcaba ell donaria un cop de porta i no es presentaria a les properes eleccions andaluses. Fins i tot s’ha fet públic que, en petit comitè, Griñán va arribar a dir que ell no estava disposat a col·laborar amb un vell ni menys encara a donar-li el seu suport. Rubalcaba és més gran que Chacón, sí, té 60 anys, és cert, però potser cal recordar que... Griñán ja en té 65 i mig! Qui és el vell aquí?

El cas és que després de posar sobre la taula tots aquests principis, vet aquí que per una dotzena de vots Chacón no va guanyar l’elecció a la secretaria general del PSOE. Pel que diuen els diaris hi va haver moltes pressions per orientar el vot dels delegats, especialment per part de la vella guàrdia del partit; no se n’havien vist tantes en cap dels congressos anteriors. Unes pressions polítiques i personals l’efectivitat de les quals s’entén perfectament sabent que tres de cada quatre delegats al congrés viuen d’un càrrec públic. És a dir i per entendre’ns, si la direcció del partit s’emprenya amb tu, et quedes sense càrrec. Tant és així que la contrarietat electoral soferta per la seva patrocinada comportava que Griñán es quedava sense la poltrona que buscava. Però llavors el nostre personatge reaccionà amb molta rapidesa, com només els oportunistes de llarg recorregut com ell saben fer-ho. Recordant el personatge de Groucho Marx (si no li agraden els meus principis, en tinc uns altres), i oblidant-se també de les seves aparentment insalvables diferències polítiques amb el vell Rubalcaba, guanyador del congrés, Griñán hi acabà pactant, i va acceptar entrar a la nova executiva amb un càrrec honorífic i sense cap poder executiu: president del partit. Cal recordar que el president del PSOE no té cap poder, però això sí, el càrrec comporta cotxe i xofer, secretari, despatx, targeta de crèdit Visa platí i tota la pesca. Griñán, donant el seu suport a Chacón, volia assegurar-se la poltrona, una poltrona que, finalment, ha obtingut del seu gran adversari en aquest congrés, el vell Rubalcaba. Griñán, un exemple de transvestisme polític sense complexos.