El desenllaç

Els congressos dels partits polítics se sap com comencen però difícilment es pot preveure com acabaran, especialment quan les votacions són secretes, amb urna i papereta, com és el cas del 38è congrés del PSOE que es celebra aquest cap de setmana. I més imprevisibles eren encara els resultats si abans del congrés uns i altres ens deien que les forces estaven molt equilibrades. Si jo fos socialista i avui hagués estat a Sevilla, que no és el cas ni una cosa ni l’altra, m’hagués resultat realment molt difícil decantar-me per una de les dues candidatures, tenint en compte que avui aquest premi no podia quedar desert. Tot i que m’he esforçat per trobar alguna diferència entre Chacón i Rubalcaba no he estat capaç de veure-la. Aquest migdia he escoltat pel canal 3/24 una bona part dels discursos previs a la votació que havia d’escollir la persona que substituiria Zapatero. Per cert, tenint en compte que el canal 3/24 el paguem entre tots, potser algú ens hauria d’explicar el perquè d’aquesta transmissió en directe, que al meu entendre no es justifica des de cap punt de vista.

Escoltant ambdós discursos no he trobat propostes ni posicionaments ideològics que diferenciessin ambdues candidatures. Només tòpics i més tòpics, amb una buidor de continguts estrepitosa. Posats a buscar-hi matisos, sempre de caire menor, Rubalcaba potser ha estat més moderat en les formes, menys cridaner, més institucional, com si encara fos el vicepresident i ministre de Zapatero que va ser fins fa quatre dies. Això sí, pel meu gust ha abusat massa de l’expressió compañeros y compañeras. Ha repetit la fórmula dotzenes de vegades, cada tres frases la deixava anar, i vist des de fora penso que no calia. En l’actiu de Rubalcaba s’ha de dir que no ha llegit el seu discurs, ha anat improvisant, i ha demostrat que d’improvisar en sap força, encara que només sigui per anar repetint els quatre tòpics de sempre i no dir res de nou.

Pel meu gust Chacón s’ha mostrat massa mitinera, excessivament cridanera, com si els delegats desplaçats a Sevilla fossin sords. A mesura que anava llegint el discurs que portava escrit Chacón feia unes impostacions de veu del tot exagerades, com si fos un d’aquells predicadors que durant el franquisme feien l’homilia dominical talment com si estiguessin renyant els seus feligresos. Però això sí, cap contingut, cap concreció, res de res. Al cap d’unes hores de tancar-se la votació ens han dit que Rubalcaba havia guanyat pels pèls. Enhorabona! Al carrer de Nicaragua de Barcelona, però, ja deuen estar despenjant el rètol que diu “PSC” per substituir-lo per un que hi posi exclusivament “PSOE”. El consol és que si s’hagués imposat Chacón el canvi de rètol l’haguessin hagut de fer amb la mateixa rapidesa. El PSC fa dècades que va deixar d’existir, i això a partir d’ara encara es farà més visible.