Entre avui i demà explicaré quelcom que va passar en la immediata postguerra i que ara, setanta-tres anys després, ha tingut un desenllaç inesperat. Es tracta d’uns fets molt lamentables els protagonistes directes dels quals ja són morts. Però primer de tot ens hem de situar, situem en el temps els diferents episodis d’aquesta història.Any 1939, just acabada la guerra incivil espanyola. Plaça de l’Ajuntament de la ciutat d’Igualada, capital de la comarca de l’Anoia (a la foto, en una imatge d’aquella època). Acte d’afirmació franquista davant de les noves autoritats. A l’hora de saludar brazo en alto MP no aixeca el braç. Jm, la persona que té al seu costat, discuteix amb ell insistint-li que ha d’aixecar el braç com fa tothom i, recriminant-li la seva actitud díscola, li acaba clavant un mastegot. MP i Jm es coneixen, Igualada era llavors una ciutat petita on tothom es coneixia. MP és detingut per la policia, el tenen uns dies tancat a la presó i després el deixen anar sense més conseqüències. Anys després i aprofitant una malaltia familiar Jm demana disculpes a MP, que les accepta, i l’incident es queda en això, en un episodi més, molt lamentable, de la postguerra.
Any 2009, novembre. Ma, fill d’MP, publica un article en un diari local reivindicant la memòria del seu pare. L'article té un títol ben significatiu: "L'amistat vertadera està per damunt de qualsevol ideari polític", donant a entendre que els protagonistes d'aquesta història tenien diferents idearis polítics. En l'article s'explica de manera parcial aquell episodi ocorregut l’any 1939. En relata els detalls però s’oblida de les disculpes posteriors, tot i disposar d’espai per fer-ho. Ma completa la seva columna del diari amb una altra anècdota que no té res a veure amb aquest assumpte. Algú pot pensar que, per part de l’autor, pot haver-hi un interès per silenciar les disculpes rebudes pel seu pare, tenint en compte que disposa de l’espai per explicar-ho però l’utilitza per parlar d’una altra cosa. El fet és que llegint aquell article es pot treure fàcilment la conclusió que MP era un díscol desafecte al nou règim. Un descendent de Jm que, per via familiar, coneix els detalls d’aquesta història, es queixa personalment a Ma pel relat incomplet, i rep una pobra excusa per intentar justificar allò que és injustificable. Sigui com sigui, més endavant i en un altre article Ma explica l’episodi de les disculpes, però ja queda fora del context del primer relat. El mal ja està fet sense perdre de vista, però, que l’agressió soferta per MP era del tot gratuïta i injustificable. Però una cosa no treu l’altra.
Nota: Avui queda anul·lada l’opció dels comentaris però demà, amb la publicació de la segona part d’aquest article, hi tornarà a ser.
