Una rebequeria de nens malcriats

A Catalunya el món del cinema està representat per l’Acadèmia del Cinema Català. Es tracta d’una entitat presidida per Joel Joan, un personatge polièdric que, com a actor i humorista, ha assolit fites professionals brillants. Plats bruts, per exemple. Però en el seu paper com a president de l’Acadèmia s’està equivocant de tàctica. El darrer exemple és la lamentable presa de pèl organitzada per aquesta entitat en ocasió de l’entrega dels premis Gaudí. Una rebequeria més pròpia de nens malcriats que de persones adultes, però que almenys ha servit per fer rumiar molta gent sobre l’oportunitat de les subvencions públiques al cinema. Cada dia són més les persones que mostren la seva contrarietat amb aquestes subvencions, i les sortides de to de l’altre dia (ells en diuen humor) hi tenen molt a veure. Es tracta d’un tipus d’humor –per anomenar-ho d’alguna manera– que a la majoria dels mortals més que fer-nos riure ens provoca vergonya aliena. Els paguem la festa i ells, en agraïment a la societat, encara es queixen!

Vaig veure alguns trossos de l’acte, en diferit, i allò feia més pena que gràcia, excepte a Jordi Hereu, exalcalde de Barcelona, que reia com un beneit i semblava gaudir d’allò més veient com des de l’escenari es feia burla barata del president i un conseller de la Generalitat, tots dos a la sala i sense saber quina cara posar. Però la crítica a les subvencions públiques que rep aquesta indústria és fàcil de justificar per poc que s’intenti respondre unes preguntes bàsiques. Per què s’ha de subvencionar els cineastes i no els venedors de bicicletes o els fabricants de curtits? Per què hem de subvencionar els espectacles de Joel Joan i no ho hem de fer amb el propietari de la fruiteria de la cantonada? Per què es manté aquest tracte de favor selectiu al col·lectiu dels cineastes? En definitiva, per què aquesta discriminació?

Però quan els intel·lectuals i artistes se senten molestos perquè consideren que les retallades no els haurien d’afectar, o perquè pensen que encara els haurien de subvencionar més, es corre el risc que es rebotin com l’altre dia, amb aquella manca de respecte cap a les persones i institucions que decideixen les subvencions. I davant la crítica generalitzada que estan rebent, a sobre els joels i companyia encara es fan els ofesos i diuen que els polítics tenen la pell molt fina. Quan un s’acostuma a la subvenció no en té mai prou, i el món de la cultura n’és un excel·lent exemple. I davant de la més mínima retallada, per petita que sigui, et pot organitzar un sarau com el dels premis Gaudí. I em permeto afegir que criticar aquestes actituds dels intel·lectuals i artistes no té res a veure amb la llibertat d’expressió que reclama amb tanta solemnitat el col·lectiu subvencionat. Una cosa és la llibertat d’expressió i una altra és el recurs a l’insult permanent i la manca de respecte generalitzada per la classe política.

Acabo, i espero que ningú no hi vegi demagògia. Si les persones que pateixen en carn pròpia les retallades de serveis bàsics sabessin que el motiu de l’endarreriment d’una operació de maluc o la manca d’un professor de reforç a l’escola dels seus fills té quelcom a veure amb les generoses subvencions al cinema i al món cultural en general potser s’enfadarien, no amb els artistes sinó amb el govern que ho subvenciona. I si a més a més sabessin que hi ha pel·lícules generosament subvencionades amb diner públic que ni tan sols s’arriben a estrenar al cinema, potser hi començarien a haver manifestacions en contra d’aquesta estranya política de la repartidora. Potser ja comença a ser hora de dir les coses pel seu nom. I dir les coses pel seu nom vol dir que, mentre duri aquesta crisi, i sembla que va per llarg, tal vegada no seria mala idea establir el principi que cal eliminar les subvencions i que cadascú, quan vagi al cinema, al teatre o al Liceu, s’ho pagui integrament de la seva butxaca. És allò que diem sovint, governar és prioritzar, i fer-ho amb sentit comú. I subvencionar pel·lícules –s’acabin estrenant al cinema o no– alhora que es tanquen quiròfans no sembla que sigui la millor opció.