València, un país d'excessos

Tot va començar fa uns dies amb la protesta d’uns alumnes per denunciar la manca de calefacció al seu institut. Res de l’altre món, una protesta més de les moltes que hi ha cada dia. Però si amb el fred que fa aquests dies les autoritats ni tan sols et permeten manifestar-te per protestar per la manca de calefacció, això ja ens indica que quelcom no va bé a València. Recordem que en els darrers anys València ha estat un dels indrets de l’estat on s’han fet més excessos de despesa pública, amb una política d’aparador més pròpia d’uns nous rics per a lluïment personal que de governants que pensen en les necessitats reals del poble. València són les curses de Fórmula 1 en un circuit urbà que s’ha de muntar i desmuntar cada vegada, amb el cost afegit que Mr. Bernie Ecclestone (l’amo del circ) cada any passa la seva voluminosa factura. Com a imatge de la València dels excessos potser cal recordar aquella volta d’honor en un Ferrari conduït per l’aleshores president Camps @mi-amigo-del-alma i copilotat per una alcaldessa que té fal·lera per les bosses Louis Vuitton, un regalo de lo más corriente, segons va explicar la mateixa Rita Barberá. La València dels excessos és també aquell aeroport de Castelló sense vols ni avions que, abans d’estrenar-lo, ja s’hi han de fer obres de millora a causa d’uns càlculs erronis que no permetrien maniobrar correctament als avions, si algun dia n'hi aterra algun. València és una cursa internacional de vaixells pour épater la bourgeoisie. València és una Ciudad de las Artes y las Ciencias que, anant bé, s’acabarà de pagar el segle XXII. I així podríem seguir durant una bona estona.

Però en contrast amb la València dels excessos, la Generalitat Valenciana diu que no té diners per engegar la calefacció d’un institut de secundària i batxillerat. I llavors els alumnes se n’atipen i protesten. Però la reacció de la policia és desmesuradament violenta, i llavors esdevé la València dels excessos policials. Sempre complint ordres, segons diuen els representants sindicals dels que reparteixen llenya a tort i a dret. Ordres d’un cap de la policia conegut per la seva mai dissimulada simpatia per l’extrema dreta local, un personatge que davant tota una munió de periodistes es permet la gosadia de definir els estudiants com els seus enemics, mentre va donant cops a la taula per reafirmar la seva malaltissa argumentació. I per sobre del cap de policia hi ha les ordres d’una Delegada del Gobierno que no és pas la primera vegada que demostra la seva incompetència combinada amb una absoluta manca de respecte envers qualsevol persona o cosa que gosi discrepar d’ella.

I llavors surt el ministre Fernández, és a dir, el màxim cap polític dels dos personatges abans esmentats, i quan tothom s’esperava que intentaria apagar el foc tallant algun cap de segona fila per salvar-se ell mateix, decideix incomprensiblement afegir més gasolina a l’incendi, sense adonar-se que aquest assumpte se li ha escapat de les mans. Surt primer parlant en català per Catalunya Ràdio (el ministre Fernández parla català, no com altres membres catalans del seu partit que això de parlar català ho veuen com una degradació social) i parla dels “excessos d’alguns policies”. Però davant les queixes del sindicat de la policia, surt el ministre a la tarda per TVE rectificant-se ell mateix. Aclareix que quan al matí ha parlat d’uns “excessos” en realitat es referia “als excessos d’uns radicals i violents”, sense especificar més. Per tant i per no allargar-me, entenc que el ministre potser ens ha volgut dir, sense dir-nos-ho clarament, que alguns policies són radicals i violents. Veient les imatges de televisió això sembla fora de qualsevol dubte, però a veure si al final serà el ministre qui haurà de marxar abans d’hora.