La nova etapa d’El Punt Avui

En els temps que corren i sota una greu crisi econòmica a la que encara no s’hi veu el final, el fet que algú aposti per la compra d’una empresa amb treballadors no deixa de ser, d’entrada, quelcom que crida l’atenció. I quan és prou conegut que arreu del món cada setmana estan desapareixent diaris de paper, si a més a més es tracta precisament de l’empresa editora d’un diari de paper (tot i que també disposa de la seva versió digital) podria semblar fins i tot una operació massa arriscada. I si per acabar-ho d’adobar es tracta d’un diari en català aquest canvi de propietat té sens dubte un valor afegit. Considerant totes aquestes circumstàncies, el canvi de mans del diari El Punt Avui fet públic la setmana passada és una operació que, sense conèixer-ne els detalls, no deixa de cridar-me poderosament l’atenció.

Dit això, deixeu-me dir també que criticar, com ja han fet alguns membres conspicus del ram i també de fora del ram, que el comprador només n’ha pagat un euro, ho veig com a mínim una mica malintencionat. A veure, pagar un euro per les accions d’una societat fent-se simultàniament càrrec dels seus deutes no ho veig massa allunyat de pagar un preu de mercat raonable per una empresa neta de deutes. Només són diferents maneres de comptabilitzar-ho. De moment el que sabem és que els venedors tenien diversos deutes pendents i que els compradors s’han compromès a pagar-los. Ara caldrà veure que els compradors facin front als seus compromisos.

Al llarg dels anys 2009, 2010 i 2011 han sortit articles meus al diari El Punt i sento, per tant, una simpatia molt especial per aquest diari. Amb l’Avui, en canvi, la meva col·laboració no ha estat mai literària (tot i que de manera molt puntual m’hi han publicat alguna cosa) sinó econòmica, mitjançant la compra d’uns títols emesos per Premsa Catalana SA que van ajudar a sortir el diari. Evidentment les persones que hi vàrem col·laborar teníem molt clar que aquella inversió no era en clau de negoci sinó de país i a fons perdut, com així ha estat. Però cada vegada que n’ha perillat la seva continuïtat ho he considerat una mala notícia tot i que, per altra banda, des d’aquí mateix he criticat sovint els ajuts públics que al llarg dels anys han anat rebent les empreses editores dels diaris d’aquest país. Les meves no són posicions contradictòries: faig una aposta clara per l’existència de diaris en català però estic radicalment en contra que es financin amb diner públic. Al meu entendre, les empreses en general i, per tant, també les empreses editores de diaris, han de ser viables per se. Així, és d’esperar que en la nova etapa que ara comença del diari El Punt Avui el nou editor se’n surti i es guanyi raonablement la vida amb els seus propis recursos.