Llibertat d’expressió i de premsa

Una de les línies vermelles que no es pot creuar mai en democràcia és la de la llibertat d’expressió i, per extensió, la llibertat de premsa. Un governant que en un moment determinat, sigui amb l’excusa que sigui, no permeti exercir aquestes llibertats als seus conciutadans deixa de ser demòcrata. Si ens fixem en determinats països centre i sud-americans veurem que, encara que els seus ciutadans vagin a votar cada quatre anys, allò no són democràcies reals, encara que formalment se’n diguin. Evidentment no parlo de Cuba, que allà ni els mateixos germans Castro reivindiquen que la seva finca particular tingui res a veure amb una democràcia. Però podem parlar de Veneçuela, un país que, encara que formalment és una democràcia, té un president, Hugo Chávez, que es dedica a expropiar i tancar mitjans de comunicació que diuen allò que el dictador no vol que diguin. Massa sovint a Veneçuela es creua la línia vermella que dèiem abans. I parlo d’un dictador, sí, perquè Chávez té l’ADN propi dels dictadors. Molts dels seus defensors s’obliden que la primera vegada que va intentar accedir al poder ho va fer mitjançant un cop d’estat i, tot i que més endavant va guanyar les eleccions, amb aquestes credencials colpistes ja es podia intuir el tarannà del personatge.

A l’Amèrica del Sud un dels últims episodis on s’ha creuat la línia vermella que dèiem abans ha estat l’Equador, un país que, almenys de manera formal, també és una democràcia. Però unes multes supermilionàries als editors i periodistes del diari El Universo, combinades amb penes de tres anys de presó, són les eines que el president Correa ha utilitzat durant mesos per fer-los callar. Al final, però, en vista de l’escàndol internacional a què s’enfrontava, tot ha quedat només, de moment, en un gran ensurt. El president Correa, magnànim ell, els ha perdonat la multa de 40 milions de dòlars i l’estada a la presó. Ara, però, els periodistes equatorians ja saben com les gasta el seu president, i què s’hi juguen si escriuen segons què. Avís per a navegants.

Encara que a la més endreçada Europa aquestes coses no solen passar, de tant en tant a l’Estat espanyol també es produeixen episodis similars. Aquí s’han tancat periodistes a la presó per delictes d’opinió i s’han tancat il·legalment diaris pel mateix motiu (l’últim, Egunkaria). Espanya manté tancat a la presó Arnaldo Otegui per motius similars, és a dir, per uns suposats delictes d’opinió que en una democràcia com cal no haurien d’existir. Sovint tinc la sensació que no som prou conscients de la gravetat que impliquen aquests casos, i de vegades fins i tot sembla que no visquem en una veritable democràcia.