Foto AFP/ Habibou Kouyate
Mali és un país de l’Àfrica sub-sahariana que es va independitzar de França l’any 1960. El país té dues zones ben delimitades. Al nord, un territori inhòspit conegut com a Azawad pels seus habitants, forma part de la franja del Sahel i té frontera amb Mauritània, Algèria i Níger. Allà hi viuen els tuaregs junt amb grups salafistes, excombatents libis gadafistes i membres d’Al Qaeda del Magreb Islàmic, entre altres col·lectius. Els tuaregs, amb el suport de Líbia, pretenen independitzar-se del sud on hi ha la capital del país, Bamako. Es tracta d’un territori en bona part desèrtic on resulta molt difícil moure-s’hi pels que no coneixen el terreny. El govern de Bamako, que sempre ha comptat amb el suport gens dissimulat de l’antiga metròpoli, França, estava encapçalat fins ahir mateix per Amadou Toumani Touré, que intentava preservar amb l’exèrcit la fràgil unitat del país. Els tuaregs, per la seva banda, disposen del suport polític i militar libi, un país que durant l’època de Gadaffi els ha facilitat tota mena d’armament modern per lluitar contra la metròpoli.
El descontentament dels militars que el govern malià envia al nord a lluitar contra els secessionistes tuaregs va ser ahir la causa última del cop d’estat encapçalat pel capità Amadou Haya Sanogo. Ahir es van viure a Bamako tots els esdeveniments clàssics d’un cop d’estat: ocupació de l’edifici de la ràdio i la televisió, detenció de ministres, desaparició del president, que sembla ser que es troba asilat en una ambaixada, tancament de l’aeroport, etc. En la seva primera roda de premsa el cap dels colpistes va fer les declaracions clàssiques d’aquests casos: suspensió de les garanties constitucionals, destitució del govern, toc de queda a tot el país i, com no podria ser d’altra manera, promesa de recuperació de la democràcia i celebració d’eleccions lliures tan aviat com sigui possible. Paral·lelament, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, orientat bàsicament per França, va condemnar el cop.
Per què m’ha interessat fer el seguiment d’un cop d’estat en un país llunyà i molt pobre d’Àfrica? La resposta és molt senzilla. Gràcies al twitter de l’amic Alejandro, un simpàtic sevillà que temporalment es troba vivint a Bamako, em vaig interessar pel tema i vaig poder seguir els esdeveniments d’ahir pràcticament en directe, mitjançant les seves explicacions i els enllaços (per exemple, aquí, aquí i aquí,) que, des del lloc dels fets, ens va anar proporcionant. Fa alguns anys, quan internet i les xarxes socials encara no existien i les comunicacions entre Barcelona i Bamako no eren precisament fàcils, jo havia fet negocis amb aquell país africà, i ara he pogut seguir el cop d’estat de Mali amb una facilitat de comunicació impensable fa pocs anys.
El descontentament dels militars que el govern malià envia al nord a lluitar contra els secessionistes tuaregs va ser ahir la causa última del cop d’estat encapçalat pel capità Amadou Haya Sanogo. Ahir es van viure a Bamako tots els esdeveniments clàssics d’un cop d’estat: ocupació de l’edifici de la ràdio i la televisió, detenció de ministres, desaparició del president, que sembla ser que es troba asilat en una ambaixada, tancament de l’aeroport, etc. En la seva primera roda de premsa el cap dels colpistes va fer les declaracions clàssiques d’aquests casos: suspensió de les garanties constitucionals, destitució del govern, toc de queda a tot el país i, com no podria ser d’altra manera, promesa de recuperació de la democràcia i celebració d’eleccions lliures tan aviat com sigui possible. Paral·lelament, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, orientat bàsicament per França, va condemnar el cop.
Per què m’ha interessat fer el seguiment d’un cop d’estat en un país llunyà i molt pobre d’Àfrica? La resposta és molt senzilla. Gràcies al twitter de l’amic Alejandro, un simpàtic sevillà que temporalment es troba vivint a Bamako, em vaig interessar pel tema i vaig poder seguir els esdeveniments d’ahir pràcticament en directe, mitjançant les seves explicacions i els enllaços (per exemple, aquí, aquí i aquí,) que, des del lloc dels fets, ens va anar proporcionant. Fa alguns anys, quan internet i les xarxes socials encara no existien i les comunicacions entre Barcelona i Bamako no eren precisament fàcils, jo havia fet negocis amb aquell país africà, i ara he pogut seguir el cop d’estat de Mali amb una facilitat de comunicació impensable fa pocs anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada