.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 29 de març del 2012

Vaga?

Avui alguns, més aviat pocs pel que he anat copsant aquests dies, faran vaga. No és el meu cas. Penso que està fora de lloc fer una vaga contra un govern que com qui diu acaba de prendre possessió, i aquesta valoració és independent del seu color polític. Al meu entendre aquesta vaga no té cap justificació, i més tenint en compte que el govern contra el que es fa la vaga s’ha trobat amb un país trinxat. I cal no oblidar que la lamentable situació en què es troba el país, amb una taxa d’atur que dobla l’europea, ha estat en bona mesura ocasionada pels qui avui no només la secunden sinó que sota mà coorganitzen la vaga juntament amb els sindicats. En altres paraules, el paper de l’oposició fent el joc als sindicats vaguistes és d’una irresponsabilitat i un cinisme increïbles.

Però sigui o no justa la vaga, ningú qüestiona que aquest és un dret que els treballadors tenen legalment reconegut i, per tant, s’ha de respectar i protegir. Així doncs, que tingueu una bona vaga aquells que en feu, i que feu una bona feina els que, amb la mateixa llibertat que proclamen per a ells els vaguistes, avui heu decidit anar a treballar. Esperem que els piquets informatius dels sindicats es limitin a fer, estrictament, la seva feina, és a dir, informar, i no vagin més enllà com ha passat gairebé sempre que en aquest país s’ha convocat una vaga. Per entendre’ns, parlo de la silicona. El mateix dret que tenen els vaguistes el tenen els que avui han decidit anar a treballar. I així com els sindicats ja han dit ben clar que ells avui només defensen els vaguistes, la policia ha de defensar uns i altres, també els que decideixin treballar.

Tots plegats, però, hem de tenir clar que d’aquesta només ens en sortirem treballant més i, sobretot, treballant millor que abans. Sense entrar ara en les causes que ens han portat fins aquí, que no només són globals i externes com alguns interessadament ens volen fer creure, la realitat és que la sortida de la crisi dependrà, en bona mesura, de nosaltres mateixos. El que és segur és que amb vaga o sense ningú ens vindrà a treure les castanyes del foc. Així que com més aviat ens hi posem, més aviat ens en sortirem.

7 comentaris:

MS ha dit...

De moment no he pogut fer les meves habituals piscines matinals, veurem ara com està Via Laietana...

kika ha dit...

ja era hora! :-)
per una vegada, i sense que serveixi de precedent, estic d'acord amb tu! :-)

Galderich ha dit...

És curiós com només parles dels piquets informatius i no de les amenaces constant que fan alguns, afortunadament no tots, empresaris sobre els seus treballadors perquè no facin vaga. Han d'entendre que aquesta vaga no va per a ells sinó contra unes mesures, que encara que portin poc temps en el govern, retallen drets laborals que ens apropen més cap a la Xina i altres llocs en compte d'apropar-los a ells vers l'Estat del Benestar i en conseqüència una productivitat que no passi per l'explotació dels individuos.

És un tema complex amb masses derivacions per a simplificar en un apunt o fins i tot en un llibre!

Jordi ha dit...

És una vaga que li va bé al govern de l'estat per poder dir a Europa que mira que bé que estan fent les coses que han provocat una vaga. Un altra cosa seran els comentaris públics però pel darrere ho estan celebrant. El pitjor de tot és considerar que les coses es fan bé perjudicant els treballadors per augmentar els rendiments de capital. Ara hi ha un tercer en el joc i als empresaris també els tocarà. Faran vaga llavors?

Miquel Saumell ha dit...

MS,
Amb tanta mani la Via Laietana suposo que avui deu estar distreta!

Kika,
Doncs mira, jo et llegeixo sempre i coincideixo amb tu moltes vegades.

Galderich,
Jo em moc en el món de l’empresa i t’asseguro que d’aquests empresaris impresentables que dius no en conec cap. Però segur que “haberlos, haylos”, i encara que siguin pocs no els justificaré mai. En canvi, de barricades amb pneumàtics cremant, la violència física contra qui vol treballar, els talls de carreteres, rondes i autopistes d’aquest matí, els sabotatges de tota mena, etc. per part dels piquets sindicals només cal obrir qualsevol tele per constatar que avui s’han tornat a repetir.
I sobre la Xina deixa’m dir-te que no té res a veure aquell mercat laboral amb els europeus, i t’ho dic amb algun coneixement de causa perquè hi he anat sovint i ho conec de primera mà.

Jordi,
Discrepo, penso que aquesta vaga no va bé a gairebé ningú: ni governs, ni treballadors, ni empresaris. L’excepció són els operaris que a partir de demà hauran d’arreglar tot el que avui han malmès alguns impresentables, sempre sense oblidar que molts d’aquests desperfectes aniran a càrrec del contribuent, és a dir, a càrrec nostre.
PS: els empresaris no fan mai vaga. En tot cas, locaut, un recurs que s’utilitza en molt comptades ocasions.

Galderich ha dit...

Hi ha tants brètols dintre dels vaguistes com empresaris impresentables. Per què a les notícies sempre surten els mateixos i els mitjans de comunicació els fan el joc? Quin interès hi ha en això i no en la quantitat de gent que fa vaga i es manifesta pacíficament pel Passeig de Gràcia? Per què sempre és impossible comptabilitzar la gent? En fi, massa preguntes que hom no vol respondre perquè tothom està interessat en que no hagi xifres fiables... i així anem!

Fa temps va sortir un grup que es deia Contrastant que valoraven des de manifestacions institucionals (assassinat d'Ernest Lluch) a independentistes o laborals, des de la Feria d'Abril fins als actes més variats. I una de les coses que deien és que no cal inflar xifres perquè aconseguir que realment surtin 100.000 persones al carrer ja és tot un èxit. No cal parlar del milió de persones al carrer que mai han existit!

Miquel Saumell ha dit...

Galderich,
Recordo perfectament la excel·lent tasca que feia Contrastant i personalment els trobo a faltar. Però l’establishment de tots els colors polítics els hi feia el buit i objectava els seus càlculs perquè normalment no s’avenien amb el “relat oficial” que tocava fer en cada moment. Amb la seva desaparició tots hi hem sortit perdent.