Qui paga, mana

Qui paga, mana. I com que a Catalunya qui paga és laCaixa, a Catalunya mana laCaixa. D’això no crec que en dubti ni tan sols el president de la Generalitat. I ara laCaixa potser mana a Espanya i tot. Perquè a veure, quin és ara mateix el banc numero u d’Espanya? Qui posa el seu logotip al vaixell que utilitza el rei d’Espanya, i qui dóna feina a la seva filla, retribuint-la amb un sou més que generós? Qui deixa alegrement diners als partits polítics i als sindicats vaguistes? Qui perdona alguns d’aquests crèdits polítics, i també d’altres que formalment no ho són? Qui és l’accionista de referència d’aquelles importants empreses estratègiques que ara mateix tots tenim al cap? Qui finança determinats esdeveniments empresarials, esportius, socials i de tota mena? Qui patrocina determinats clubs de futbol? Qui remena les cireres econòmiques de TV3? Qui té línia directa amb els despatxos més importants del país i de l’estranger? Fixeu-vos que al darrere d’aquestes accions sempre hi trobem laCaixa. Doncs ja som al cap del carrer, aquí mana laCaixa. I ara no em pregunteu qui és laCaixa, perquè jo encara no ho sé del cert. Sovint tinc la sensació que laCaixa som una mica tots, però quan t’hi fixes una mica veus que potser alguns ho són més que altres. I em sembla que no cal donar més detalls; aquest és un país petit i tots ens coneixem. Parlem?