.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 15 de març de 2012

Els bilionaris del món

La revista Forbes acaba de publicar la seva coneguda llista dels bilionaris del món. Cal aclarir, però, que aquí estem parlant de bilions anglosaxons, és a dir, de bilions de mil milions. En els cinc primers llocs hi trobem un mexicà, Carlos Slim, que encapçala la llista; dos nord-americans, Bill Gates i Warren Buffett; un francès, Bernard Arnault i, en cinquè lloc, el gallec Amancio Ortega. Si ens fixem en els cinc següents hi trobem un altre nord-americà, un brasiler, un suec, un hongkonguès i un alemany. La mitjana d’edat dels deu primers és de 71 anys, i els sectors econòmics d’activitat als que pertanyen aquests personatges són molt diversos, i van des de la telefonia i la informàtica fins a la distribució minorista, passant per la moda i les primeres matèries. És a dir, una mica de tot però, curiosament, ni el sector financer ni la fabricació de cotxes no hi són directament representats. La distribució per sexes també està fora de qualsevol dubte: tot són homes, aquí no hi ha quotes.

Però dit això, permeteu-me dir també que aquesta llista és el súmmum de l’ostentació més obscena de la riquesa. S’ha dit i m’ho crec que hi ha personatges que lluiten aferrissadament per ser inclosos en aquesta llista i que, un cop hi són, el seu objectiu és anar escalant posicions fins a arribar a ser un dels deu primers. Això vindria a ser com el buscador Google, que si no ets a la primera pàgina, si no figures entre els deu primers, gairebé es pot dir que a la xarxa no ets ningú. L’únic mèrit d’estar a la llista Forbes és tenir diners. No pas generar-ne, ni crear llocs de treball, ni patrocinar tasques científiques o humanitàries; tan sols ser molt ric et dóna el dret a ser inclòs en aquesta llista. Per entendre’ns: si un d’aquests bilionaris demà passa a millor vida i el seu fill hereta la seva fortuna, l’any vinent el veurem a ell a la llista. Mèrits? Cap ni un, a banda d’haver nascut en una determinada família. Això no exclou, evidentment, que alguns d’aquests bilionaris facin tasques humanitàries i socials, i el cas de Bill Gates en seria un bon exemple. Però Bill Gates no és a la llista Forbes per la seva activitat filantròpica sinó només per ser una de les persones més riques del món. És a dir, aquí només estem parlant de diners.

4 comentaris:

Sarrianenc ha dit...

La llista de bilionaris del món és el que és: una llista de les persones que (teòricament doncs aquest càlcul deu estar fet molt a pams) tenen més diners, no una altre cosa. Per tant no ha de semblar estrany que només es parli de diners. Si vols trobar les persones més intel·ligents, les més altes, les mes elegants, les que fan més obra social, etc... has d’anar al llistat corresponent, que segur que existeix i és tant fiable com el dels bilionaris.
Sobre els mèrits de les persones que hi ha a la llista, què vols que et digui, els que anomenes s’ho han guanyat ells, i penso que certament han creat molts llocs de treball i han sigut positius per la societat en general (encara que no siguin aquests els objectius que busca la llista de bilionaris). No recordo que a cap d’ells els diners els vingui per herència, doncs normalment els processos hereditaris desfan les fortunes, ja sigui perquè hi ha més de un hereu o perquè s’han de pagar alts impostos per la successió.

Miquel Saumell ha dit...

Sarrianenc,
T’haig de donar la raó però… segueixo criticant l’existència d’aquestes llistes. I que algunes o moltes persones que hi surten hagin creat llocs de treball i siguin positius per la societat no exclou el fet que no són en aquestes llistes per aquests fets sinó només perquè són immensament rics.

Sarrianenc ha dit...

Quin problema hi ha en que algú sigui immensament ric, si ho ha aconseguit per medis legals?

Miquel Saumell ha dit...

Sarrianenc,
Potser no em vaig saber explicar prou bé. T’asseguro que a mi no em molesta gens la riquesa, però gens ni mica, però si que em sorprèn i em molesta la seva ostentació pública.