.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 16 de març del 2012

Una reforma laboral que no pot esperar més

Parteixo de la base que en aquest país, amb el percentatge d’aturats que hi ha, gairebé tothom coincideix en la necessitat urgent de reformar les nostres relacions laborals, que en molts aspectes són hereves directes del paternalisme laboral que es va establir durant el franquisme. Però des dels anys quaranta i cinquanta del segle passat en els que exercia com a ministre de treball José Antonio Girón de Velasco el món ha evolucionat molt. Tal com estaven regulades fins ara les relacions laborals donava la sensació que es pensava més en els funcionaris i els treballadors que ja tenien una feina fixa que en el número creixent de persones amb feines precàries així com en les que es troben a l’atur, moltes d’elles el jovent que busca la seva primera feina.

La reforma laboral impulsada pel govern Rajoy pot agradar més o menys i fins i tot pot no agradar gens, però el que era totalment irresponsable era no fer res. Posaré només un parell d’exemples de reaccions contraposades sobre el projecte de reforma. Als sindicalistes no els agrada gens, perquè segons diuen ha anat massa lluny. Per altra banda, el president de Mercadona pensa que la reforma encara es queda curta. Entenc perfectament que els sindicalistes instal·lats en el sistema (alliberats, funcionaris del sindicat, etc.) estiguin preocupats; en definitiva, perdran privilegis. Comprenc també el posicionament del propietari de Mercadona i d’altres empresaris. Aquests són molt criticats des de determinats estaments sindicals i polítics però la realitat és que generen cada any milers de llocs de treball, mentre massa sovint les actuacions sindicals només han acabat destruint-ne, sempre sense oblidar les sucoses comissions dels ERO que cobren els sindicats para cada lloc de treball que es destrueix i per cada empresa que tanca.

Ara haurem d’esperar que la reforma laboral s’acabi de confirmar en seu parlamentària i constatar-ne els resultats. Miracles, però, no cal esperar-ne cap i, segurament, a molt curt termini es produiran més acomiadaments que contractes nous. Sovint les empreses es veuen en la tessitura de reduir la plantilla per poder continuar i, si no la poden reduir, només els queda l’alternativa de tancar. Doncs bé, davant del tancament anunciat d’una empresa sempre és millor la destrucció d’una part dels seus llocs de treball a canvi de conservar la resta. Una última cosa: els sindicats i partits d’esquerra repeteixen dia sí i dia també que la reforma laboral és antidemocràtica, i això és directament mentida. La reforma va ser aprovada pel Congreso de los Diputados d'Espanya per 197 vots a favor i 132 en contra. Ens pot agradar o no però d’això en diuen democràcia.

7 comentaris:

esparver ha dit...

Al diccionari d'esquerres políticament correcte antidemocràtic només vol dir que no els agrada.

Jordi ha dit...

A la COM va explicar el segon de la PIMEC que el problema principal de l'enfonsament de les empreses era el pagament tant retardat que hi ha per aquí. p.e. tenim proveïdors que paguen a més de 270 dies.ç

Amb tot contracte de treball hi ha una relació asimètrica amb una part amb més poder. Això és conegut per tothom i és a l'esperit p.e. de la Llei de prevenció de riscos laborals. S'estableixen unes condicions mínimes per a evitar que unes persones se n'aprofitin de les altres. Ara això pot desaparèixer

El sr(?) de Mercadona pot provar a treballar com un xinés, com els treballadors, és clar, perquè ell pensa en els explotadors. Si, explotadors: que provi a: treballar unes 12-14 hores diàries, dissabtes i diumenges inclosos (passa per la zona industrial de Badalona a l'hora que tu vulguis i mira...), viu en pisos llogats pels mateixos patrons en el millor dels casos, o en una falsa habitació al costat del lloc de treball (s'han incendiat naus o sortien més ésser humans corrent que rates); i cobra uns 200€ a la setmana en el millor dels casos (140 és l'últim que em van dir fa un any). Les condicions també inclouen emmagatzemar materials fins a tocar els sostres dels magatzems, sobrecarregar zones, no respectar les normes de seguretat d'incendis, laborals, etc, etc,

De veritat que és això el que volem? Volem tornar a les condicions dels S. XIX?

Miquel Saumell ha dit...

Esparver,
Si tu ho dius... no seré pas jo qui et contradigui.

Jordi,
T’agraeixo el comentari i intentarà respondre els temes que toques.
1/ La morositat és un dels grans problemes d’aquest país, sí, i els clients més morosos són precisament aquells que haurien de donar exemple: les administracions públiques. I aquí no hi ha diferència entre colors polítics; salvant alguna excepció com l’ajuntament de Barcelona (ara convergent i abans socialista), tots fan igual.
2/ Vaig posar l’exemple del senyor Roig perquè la seva empresa va crear l’any passat 6.500 llocs de treball, en un any i en un país on de llocs de treball se n’han destruït milions.
3/ Estic convençut que a Mercadona es compleix fil per randa la legislació vigent. Els inspectors laborals no permetrien que no fos així; i el senyor Roig tampoc.
4/ La referència que va fer Roig als treballadors xinesos es va limitar a parlar de la seva cultura de l’esforç, avui a casa nostra dissortadament desapareguda, i no a justificar tots els abusos que expliques.
5/ No cal que vingui a Badalona a comprovar els excessos laborals que relates; he estat unes quantes vegades a la Xina i tinc alguna idea sobre la manera de treballar d’aquella gent. Jo això ni ho defenso ara ni ho he defensat mai.
M’he mirat el teu blog i hi he trobat coses interessants. T’aniré llegint.

Jordi ha dit...

Miquel, a mi m'agrada mirar més en global per a valorar la societat. Mercadona ha creat molts llocs de treballa a Mercadona però n'ha destruït d'altres a altres empreses tant de la competència com de proveïdors i ex-proveïdors (alguns descansin en pau per aquesta causa). No sé quin és el balanç total però caldria mirar-ho.

No dubto que compleixi la legislació laboral però si anem a pitjor... que una cosa sigui legal no vol dir ni que sigui bona ni ètica.

Finalment, gràcies per visitar el meu lloc. Pots donar la canya que vulguis :)

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
El balanç global que dius és que tant de bo de Mercadonas n’hi haguessin moltes més, i intueixo que almenys els treballadors que s’han incorporat a l’empresa provinents de l’atur no han anat a menys sinó a més. I recorda que tots els contractes laborals de Mercadona són fixos. Això vol dir, entre altres coses, que la gent treballa contenta i, com a resultat, la seva productivitat és un 18% superior a la mitjana del sector, i ve gent de tot el món a estudiar aquest model d’empresa. Ara bé, si tot i això hi vols trobar pegues segur que n’hi trobaràs. La perfecció no existeix.

Jordi ha dit...

Jo, veient el que ha fet aquesta empresa a d'altres (enfonsant-les i enviant gent a l'atur com a conseqüència, o fent-les gairebé esclaves) espero que no n'hi hagin molts més. Entre altres coses perquè també significaria la seva autoeliminació doncs viuen del que la gent compra...i d'on no hi ha es treuen vendes reduïdes.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Queda perfectament clara la teva posició, i la meva. Jo sóc partidari de l’economia de mercat, de la lliure competència i, en general, de totes aquestes coses que, al meu entendre, són les que han fet avançar el món, però que segurament a tu no t’acaben de fer el pes.