.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 22 de març del 2012

Quina credibilitat té un programa electoral?

Quan es convoquen eleccions el candidat que opta a ocupar un càrrec institucional es presenta davant dels seus potencials votants amb un programa electoral que, si guanya, ha de constituir el full de ruta de la seva acció de govern. I si perd les eleccions i no pot governar, és de suposar també que el programa electoral serà la base de la seva actuació política des de l’oposició. Així és almenys com al meu entendre hauria de ser. Un programa electoral és quelcom molt més seriós del que es pensen alguns polítics irresponsables que, un cop guanyades les eleccions, en prescindeixen olímpicament. En el meu cas particular, per exemple, determinats compromisos electorals de fàcil compliment però que no s’acaben tirant endavant em serveixen per decidir no votar aquell partit en les següents eleccions. Faig un vot de càstig i l’explico.

Però els programes electorals sempre acostumen a incloure unes grans declaracions d’intencions d’impossible compliment tot i que tothom, tingui les simpaties polítiques que tingui, les pugui compartir. Estic pensant en la promesa d’un lloc de treball i un habitatge dignes per a tothom, suprimir la fam del món, no contaminar el medi ambient i d’altres per l’estil. Per motius obvis aquestes grans promeses no les acostumo a tenir tan en compte a l’hora de valorar el compliment del programa electoral. Però com més proper al ciutadà és l’àmbit de l’elecció, un ajuntament, per exemple, el programa acostuma a incloure també tot un seguit de promeses més factibles, més concretes i més fàcils pels ciutadans de fer-ne després un seguiment. Parlo d’aquells compromisos electorals que l’alcaldable sap que s’hi pot comprometre en ferm perquè, si assoleix el càrrec d’alcalde, només dependrà de la seva pròpia voluntat tirar-les endavant.

L’elector intel·ligent sap diferenciar perfectament entre ambdós tipus de compromisos electorals, i no acostuma a demanar responsabilitats polítiques sobre les promeses grandiloqüents que dèiem al principi. Però aquest mateix elector no passarà per alt que s’incompleixin altres petits compromisos de fàcil compliment que només depenen de la voluntat política del guanyador de les eleccions. Un alcalde hauria de tenir molt present que, si després d’accedir a la poltrona, fa cas omís de les seves promeses electorals, corre el risc que els que l’han votat no ho tornin a fer.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Molta gent no es llegeix, ja no el programa, sinó les línies generals.

Quan la constitució europea i a l'Estatutet retallat vaig llegir-me'ls per veure que votava i alguns encara riuen :).

La gent vota cares més que res.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
I així ens va!