.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 11 de febrer de 2013

Les vagues, el vot secret i el vot a mà alçada

Les decisions assembleàries sovint em fan pensar en aquelles grans concentracions que es feien a la plaza de Oriente de Madrid per escoltar els discursos del caudillo i dir amen a tot el que el dictador Franco deixava anar des d’aquell balcó. No sóc gens partidari del sistema assembleari, i la raó del meu posicionament en contra és que no el considero prou democràtic. Moltes vagues es convoquen i es mantenen, al meu entendre erròniament, perquè les decisions és prenen votant a mà alçada, amb tot el que de pervers el vot a la vista de tothom comporta. Els promotors d’una vaga saben que molts treballadors no partidaris de fer-la se sentirien coaccionats pels seus companys si mostressin públicament la seva discrepància. I la veritat, avui en dia poca gent té vocació de màrtir.

Les votacions importants haurien de ser sempre secretes i mitjançant urnes, especialment quan s’han de decidir temes com ara la convocatòria, el manteniment o l’acabament d’una vaga. Potser cal recordar que els primers perjudicats per una vaga són els vaguistes que deixen de cobrar el seu salari i, per tant, han de poder decidir sense pressions i amb totes les garanties de privacitat. Els sindicats, però, no són gaire partidaris del vot secret dels treballadors, i per això acostumen a ser repatanis a utilitzar les urnes, dificultant així que el treballador pugui decidir en llibertat i sense el risc de ser coaccionat pels companys que no comparteixen la mateixa decisió.

A Sevilla hi ha hagut una vaga d’escombriaires i només s’ha donat per acabada quan ha estat possible el vot secret dels treballadors, que s’han manifestat massivament a favor de tornar a la feina. Un dia abans, en votació a mà alçada, s’havia decidit per àmplia majoria continuar la vaga. És la diferència que hi ha entre votar coaccionat i votar en llibertat. Estaria bé que els treballadors es posessin d’acord per posar fi al sistema assembleari i a les votacions a mà alçada que tant defensen les organitzacions sindicals. S’hauria d’establir que una vaga només es pogués tirar endavant per mitjà d’una votació lliure i secreta, que és com es vota en democràcia.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

el mal és que, també la votació secreta expressa la coacció, la del que deserta de la lluita per mor a perdre el sou o la feina. Podríem quedar en què encara ens resta molt camí per a la democràcia?

Jordi ha dit...

Una cosa és assemble i un altra el mètode de votació. Pot decidir una assemblea mitjançant vot ocult. De fet el Parlament és una assemblea. Suposo que et refereixes a aquelles reunions on tota la població (en sentit estadístic) pot votar.

Per la resta és molt complicat. També passa amb els polítics que moltes vegades no diuen el que pensen en públic per la mateixa raó, fins i tots la gent normal a la feina, l'escola etc.

En quant a la vaga crec que és un problema sense solució. Llibertat de fer vaga - perduda de salaris - dret a gaudir igualment de millores obtingudes a la vaga - interès de grup - interès individual; per dir alguns. Complicat!

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Evidentment que sí.

Jordi,
Quan parlo de decisions assembleàries parlo de decisions preses mitjançant vot a mà alçada.
El Parlament és una altra cosa, els diputats són els nostres representants i hem de saber què voten.